Barcelona prové d'una ciutat romana. Aquesta és l'antiga Barcino, la colònia romana que va donar origen a l'actual Barcelona, a Espanya. Fundada entre els anys 15 i 10 aC sota el regnat de l'emperador August, va néixer com una modesta però estratègica colònia anomenada Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
El seu disseny seguia el model clàssic de castrum romà, amb un traçat ortogonal organitzat al voltant de dos eixos principals, el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus, que es creuaven al fòrum, el centre de la vida política i social.
Barcino ocupava una àrea de només 10 hectàrees i estava protegida per un perímetre emmurallat d'1,5 quilòmetres. Les muralles originals del segle I aC van ser reforçades al segle IV amb 74 torres de defensa, moltes de les quals encara són visibles avui dia integrades al Barri Gòtic.
Passejar pels seus carrers permet descobrir tresors com les quatre columnes del Temple d'August, que amb els seus 9 metres d'alçada segueixen dretes a la seva ubicació original després de més de dos mil·lennis.
Un poble romà
Abans de l'arribada dels romans, el territori situat entre els deltes del Besòs i del Llobregat ja comptava amb presència humana, destacant els assentaments de pobles autòctons com els laietans. La fundació oficial de la colònia, anomenada Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, va tenir lloc entre els anys 15 i 13 aC al cim del Mons Taber, un petit turó que dominava la plana on avui es troba la plaça de Sant Jaume.
Aquest enclavament va ser escollit estratègicament pels romans per establir-hi una colònia situada entre les pròsperes ciutats d'Empúries i Tàrraco.
La ciutat va adoptar l'estructura típica d'un assentament romà, organitzada al voltant d'un fòrum central d'on sortien dos carrers principals en forma de creu: el cardus i el decumanus. El perímetre urbà estava protegit per una muralla construïda inicialment entre els segles I i II, la qual va ser reforçada posteriorment entre els segles III i IV per delimitar la ciutat fins a l'Edat Mitjana.
Aquest traçat comptava amb quatre portes d'accés anomenades Praetoria, Decumana, Sinistra i Dextra, els recorreguts de les quals encara es poden identificar en carrers actuals com el de la Llibreteria o el del Bisbe.
A mesura que Barcino creixia, es va consolidar la presència de grans famílies propietàries que habitaven en riques domus decorades amb jardins i ornaments. Gràcies a aquest desenvolupament social i econòmic, la petita colònia va anar adquirint una rellevància política cada cop més gran.
A principis del segle V, la ciutat ja encunyava la seva pròpia moneda, cosa que va suposar un vincle directe amb les elits imperials i va posicionar Barcino definitivament entre les ciutats de poder de l'època.
Les termes portuàries suburbanes
Fora de la muralla, als costats de la porta de mar, es van construir entre mitjans del segle I i principis del segle II dC dos conjunts termals portuaris de caràcter públic, per a homes i per a dones.
El gran pòrtic que donava pas a aquest complex servia també per monumentalitzar aquesta entrada a Barcino, que era la més important de les quatre que tenia la ciutat.
El funcionament de les termes romanes es basava en un recorregut per una successió d'espais a diferents temperatures. A més, també hi podia haver sales de massatges i gimnasos. Del conjunt termal en què ens trobem només es conserven la piscina de la sala freda i restes d'alguna estança, però en el seu origen tenia més de 1.500 m².
En trobar-se properes al mar, és possible que alguna de les piscines d'aquestes termes fos d'aigua salada.