Els aliments a Espanya s'enfronten a noves actualitzacions segons la llei. El sector de les conserves de peix i marisc, embotits i altres tants, s'ha d'adaptar al canvi amb la regulació del Reial decret 1082/2025, una normativa que transforma les prestatgeries dels supermercats i exigeix als fabricants un etiquetatge molt més precís, rigorós i transparent.
La situació en què es trobaven etiquetats alguns aliments, on en ocasions el contingut no coincidia amb el producte esperat, ha portat el Govern a aprovar una nova normativa que modifica les anteriors normes de qualitat, actualitzant-les i introduint canvis que ja han entrat en vigor des del passat 2 de gener.
Aquesta norma té com a finalitat regular les condicions generals tècniques i comercials que han de complir els embotits. El motiu d'aquesta nova regulació és aconseguir la transparència i seguretat dels etiquetatges en els productes perquè el consumidor sàpiga realment de què es tracta.
Els nous canvis
El Reial decret pretén “adequar” millor les denominacions comercials a la informació que s'ofereix en la venda al públic i que, quan el consumidor compri una llauna, en mirar els noms del producte, “no es dugui a engany sobre el seu contingut”, segons Gandarias.
Per tant, la nova llei estableix criteris objectius i verificables per a aquests conceptes, eliminant les "zones grises" del màrqueting. Per poder utilitzar aquests termes, el producte no pot contenir additius, ni ingredients que alterin o processos d'irradiació.
Un altre pilar d'aquesta reforma és la traçabilitat i la identificació del producte. Per al pernil i l'espatlla, es reforça l'obligació de marcar individualment cada peça amb la setmana i l'any d'entrada en salaó.
La novetat el 2026 és que, fins i tot quan el producte es ven tallat o fraccionat i el marcat físic desapareix, la informació ha de ser recuperable a través del lot de l'etiquetatge, garantint que el consumidor sempre pugui conèixer l'origen i els temps de curació.
A més, la normativa oficialitza realitats del mercat que mancaven de suport legal, com el “pernil de gall dindi”, que després de 25 anys d'ús comercial ara és una denominació legal reconeguda.
En el cas de les olives
En el cas de les olives de taula, s'exigeix que els farcits en forma de pasta s'indiquin clarament en els ingredients i es mantenen denominacions tradicionals com 'olives farcides d'anxova'.
Amb aquesta actualització, Espanya avança en l'adaptació del marc de qualitat alimentària a la realitat productiva i tecnològica actual, elimina normes superades per la legislació europea i adequa capítols del Codi Alimentari Espanyol a les noves disposicions.