María Rosa, ànima del temple del flamenc a Barcelona on va actuar Camarón: “A alguns els costa reconèixer el flamenc com a patrimoni de Catalunya”

Trepitjar el Tablao Cordobés, al cor de La Rambla de Barcelona, és caminar per la història viva i llegendària del flamenc a Catalunya des que va començar la seva trajectòria fa ja 56 anys.

Amb una capacitat per a 150 persones, aquest espai s'ha erigit com el millor Tablao Flamenco del món 2025, un premi atorgat per la prestigiosa Escuela de Flamenco de Andalucía.

María Rosa Pérez Casares és l'actual directora del Cordobés. Filla dels fundadors, el guitarrista Luis Adame i la bailaora Irene Alba –noms artístics–, ara es dedica a mantenir la història viva del tablao, un dels pilars flamencs més importants des que el 1970 obrís les seves portes.

“Ecosistema del flamenc”

Si alguna cosa té el Tablao Cordobés és una vida per davant, de moment, sense data de finalització. El fill de María Rosa, Curro Sánchez, també ha començat a regentar el negoci, i ja són tres generacions les que es posen al capdavant.

Tot té un sentit. Aquest refugi flamenc no té en la seva fulla de ruta acomiadar-se, i està més viu que mai. “Els tablaos són l'ecosistema del flamenc, el que permet als artistes créixer i viure del gènere, on aprenen”, subratlla María Rosa en una entrevista amb Metrópoli.

Des d'aquest prisma, fa més de cinc dècades que batallen per oferir el millor cartell d'aquest Patrimoni Immaterial de la Humanitat. “Hem suportat pandèmies, l'11M, milers d'èpoques… i aquí seguim donant-ho tot”, recalca.

Enaltir el turisme

“Sovint, intentem denigrar el turisme, però és un gran coixí que ens permet tenir conseqüències molt positives”, observa María Rosa que, lluny de criticar el públic actual dels tablaos –gairebé tots estrangers–, abraça l'interès que tenen per aquest art.

“Evidentment, ens sostenim del turisme, hi ha públic local però en un 90% és el que ve de fora, passa en totes les expressions artístiques que són estables en el temps, la presència autòctona és menor”, comenta.

Tot i així, des del Tablao Cordobés agraeixen la passió pel flamenc vingui de qui vingui. “Que vinguin turistes és molt positiu, és el que ha fet que el flamenc creixi, i gràcies a això, els artistes tenen molta feina i poden viure d'això, es guanyen la vida amb el difícil que és que passi això en l'art, tenen bons catxets”, sosté.

Sense suport públic

L'art flamenc, tot i la alta rendibilitat gràcies al turisme, es troba en una fase “paradoxal”, en paraules de Pérez Casares. “A nivell artístic, estem en un moment molt bo, el nivell és excel·lent, no para de sortir gent jove potentíssima, i el flamenc està viu i en constant evolució, encara que sense suport des de les administracions públiques”.

Des del Tablao Cordobés, es denuncia que “hi ha un pobríssim reconeixement” per aquesta expressió artística. “És una llàstima que tenint aquest patrimoni cultural no hi hagi una línia de subvencions expressament per al flamenc, la majoria de gent ho desconeix i amb el zero suport que hi ha, afloren els prejudicis”.

Tot i lluitar a contracorrent, María Rosa recorda que el Cordobés és un tablao que ha tingut –i continua tenint– la millor plantilla d'artistes d'aquest gènere. “Malgrat tot, nosaltres seguim amb la mateixa essència, als anys 70 venia Camarón, Farruco, Fernanda i Bernarda de Utrera, El Chocolate… i ara hem gaudit de Miguel Poveda, Israel Galván o Eva la Yerbabuena”.

I no és només música el que es viu en aquest temple. El Tablao Cordobés ofereix una varietat de 40 plats diferents on la gastronomia tradicional de Catalunya i Espanya és la protagonista. Així mateix, compta amb dos menjadors per delectar els visitants amb una “immersió cultural” completa.

Expansió del Cordobés

És cert que el turisme ha estat una injecció econòmica per a aquest tablao, i això ha donat com a resultat que l'expansió de la marca “del Cordobés” es materialitzi amb el temps.

La sala El Duende, situada al número 33 de La Rambla, va veure la llum per primera vegada a l'abril de 2024, una nova aposta de “club” per part de l'equip del tablao per promoure noves formes de consum del flamenc.

“És més una cocteleria bar, estem allà entestats a donar-lo a conèixer perquè val la pena, hi actua gent més jove; al tablao hi ha les estrelles consagrades i, a El Duende, els que estan sortint ara, que són molts i molt bons”, apunta María Rosa.

Centre Cultural del flamenc

No obstant això, les projeccions del Cordobés no acaben aquí. Un dels reptes que es plantegen d'aquí a un parell d'anys és crear un Centre Cultural del flamenc. “Som activistes de la defensa del gènere i volem que es donin a conèixer el patrimoni que hi ha a Catalunya”, assevera Pérez Casares.

“Hi ha gent que té una mirada nacionalista, una mica miop al meu parer, que els costa reconèixer el flamenc com a patrimoni cultural viu de Catalunya”, remata.

Obres a La Rambla

En aquest panorama, si alguna cosa ha incidit en el Tablao Cordobés i en els establiments veïns són les recents obres que s'han posat en marxa a La Rambla. L'escenari que presenta aquesta artèria barcelonina ha repercutit en el flux de vianants que es veia en temps passats, encara que tampoc és la major de les problemàtiques.

“Hem vist un impacte, però en funcionar majoritàriament amb reserves, no tenim tant obstacle”, relata Pérez Casares.

A més, veu amb “bons ulls” la remodelació d'aquesta via principal de la capital catalana. “Suportem les obres i el soroll amb ganes i amb gust, perquè creiem que és necessària i estem molt il·lusionats per això”, conclou.