La nova directora del Museu Picasso de Barcelona, Rosario Peiró, ha promès aquest divendres que intentarà “recuperar el sentit de pertinença” que la institució tenia durant els seus inicis, així com retornar el museu a la ciutadania.
Ho ha fet en la que ha estat la seva primera roda de premsa com a directora, acompanyada pel regidor de Cultura de l'Ajuntament, Xavier Marcé, on ha afirmat que la manera d'aconseguir-ho és “a través de la col·lecció”.
Peiró, que va prendre possessió del càrrec el passat gener, preveu presentar una col·lecció renovada i ampliada el 2030 o 2031, amb la qual espera “interpel·lar” la ciutadania i resituar el museu com a part del teixit cultural de la ciutat.
En aquesta línia, buscarà impulsar adquisicions, dipòsits i donacions. “Comprar certs Picassos és impossible; comprar-ne d'altres, no tant”, ha dit, apuntant que també treballarà a partir de l'obra gràfica i els llibres d'artista del malagueny.
Nova mirada sobre Picasso
Peiró, que preveu iniciar la seva programació al febrer de 2028, vol “expandir la petjada de Picasso” tant a nivell cronològic com geogràfic, ja que considera que se l'ha emmarcat massa en la seva etapa anterior als anys trenta, amb una lectura biografista que, al seu parer, aporta ja poc i reincideix en els mateixos temes.
La directora intentarà “deixar enrere aquesta mitologia” i desplaçar el focus cap al període posterior a la Segona Guerra Mundial, quan Picasso va liderar debats artístics que considera transcendents. La idea és obrir una línia expositiva orientada en aquesta direcció, així com allunyar-se de discursos “francocèntrics”. De la mateixa manera que a París s'està treballant en la influència de Picasso en l'art nord-americà, Peiró vol fer el mateix amb Llatinoamèrica.
També vol donar centralitat a la figura de l'amic i secretari de Picasso, Jaume Sabartés, i repensar “críticament” l'obra de l'artista a partir de marcs de pensament contemporanis.
Exposicions i recerca
En aquesta línia, obrirà una programació d'exposicions de petit format i dispositius experimentals –una o dues a l'any– en què artistes actuals, majoritàriament dones, abordaran conceptes com el gènere, el tractament del cos i la violència, oferint una lectura “activa i oberta” de Picasso i dialogant artísticament amb la seva obra.
Peiró ha assenyalat que apostarà per reforçar la recerca tant a nivell local com mitjançant la col·laboració amb universitats i centres artístics nacionals i internacionals, així com amb museus d'arreu del món, amb l'objectiu de situar Picasso “en el present”. També buscarà dinamitzar el Centre de Recerca del Museu Picasso, que serà “central” per impulsar projectes acadèmics i de coneixement.
Vincle amb la ciutat
El regidor de Cultura i Indústries Creatives ha insistit en la necessitat de reforçar la relació entre el Museu Picasso i la ciutadania barcelonina, quelcom que constitueix un “encàrrec explícit” del consistori a la nova directora. Així mateix, ha reivindicat el llegat i la vinculació de l'artista amb Barcelona, i ha afirmat que la seva trajectòria és “especialment reveladora” per repensar i reconstruir l'evolució artística del segle XX.