Polèmica per les paraules de l'actor Enric Auquer sobre el Raval: "És dels pocs barris de Barcelona on els nens juguen sols pel carrer"

Les recents declaracions de l'actor Enric Auquer al programa La Ventana de la Cadena SER han desfermat la polèmica.

Durant la seva entrevista amb Carles Francino, l'intèrpret català va oferir una visió de El Raval que molts podrien titllar d'excessivament idealitzada, xocant frontalment amb els problemes de seguretat que denuncien habitualment els veïns d'aquesta cèntrica zona de Barcelona.

Unes paraules que encenen el debat

El moment de la controvèrsia va arribar quan Auquer va intentar posar en valor la vida comunitària del barri històric, destacant un aspecte que ha aixecat reaccions entre molts usuaris a les xarxes donades les circumstàncies actuals i la crònica de successos habitual de la zona.

"El Raval... crec que és dels pocs barris de Barcelona on els nens juguen sols encara pel carrer. I això és una cosa molt increïble", va assegurar l'actor català.

Aquesta afirmació, expressada amb un to d'admiració, xoca de manera abrupta amb la realitat d'un entorn freqüentment castigat per la delinqüència, els narcopisos i la inseguretat.

És la mateixa idea que l'actor ja va explicar durant una entrevista a Crónica Global per la promoció de la nova sèrie d'HBO Ravalear.

Auquer va trencar una llança a favor del barri amb l'objectiu d'allunyar-se de l'estigma d'inseguretat que habitualment persegueix el districte. Auquer va reflexionar sobre la paradoxal vitalitat del veïnat tot i ser titllat com a "el barri més perillós de Barcelona".

Per a l'intèrpret, aquesta estampa de menors corrent sense tutela a les tardes és el clar símptoma d'un "barri sa", cohesionat i ple de vida.

Per als sectors més crítics, celebrar que els menors d'edat "juguen sols" als seus carrers com un èxit positiu resulta una desconnexió evident amb la duresa del districte.

Una defensa del cinema sense filtres

La polèmica reflexió d'Auquer es va produir mentre lloava la feina del cineasta Pol Roig, a qui va felicitar per retratar el barri fugint dels estigmes habituals i de la mirada més catastrofista.

"Pol crec que, sent d'allà, sense ser maniqueu ni res, ha aconseguit retratar un barri com... o retratar Barcelona d'una manera que jo poques vegades he vist o mai he vist", ha desenvolupat Auquer.

L'actor va comparar el talent de Roig amb el del veterà director Joaquim Jordà, assenyalant que "ha agafat el relleu d'una manera preciosa".

El suport de Francino en ple directe

Llunys de matisar les paraules del seu convidat davant l'espinós del tema, el presentador Carles Francino i la resta de la taula de La Ventana van validar la visió d'Auquer.

Davant la frase dels nens jugant al carrer, a l'estudi es van sentir afirmacions de suport com "Sí senyor" i "És veritat".

Francino va aprofitar l'ocasió per justificar que la imatge que es projecta de la ciutat sovint està esbiaixada i no representa la seva totalitat. "És que hi ha moltes Barcelones, igual que hi ha molts Madrid i moltes ciutats, i tenim una imatge molt estereotipada", va assegurar el popular presentador català.

Retrat del Raval

En la seva entrevista amb el digital Crónica Global, lluny d'obviar els problemes reals, l'actor reconeix que la zona pateix els embats de la pobresa i la delinqüència.

No obstant això, apunta directament a la desigualtat i al sistema econòmic com els veritables culpables de xacres com els narcopisos, titllant de "cinisme enorme" que qui ostenta el poder criminalitzi les conseqüències de la misèria.

Auquer reivindica la dignitat del veïnat i les seves lluites socials, defensant que El Raval manté intacta la seva llibertat i la seva essència de "ciutat portuària mediterrània", oposant aquesta identitat genuïna a les polítiques de gentrificació buides derivades del clàssic "Barcelona, posa't guapa".

Aquestes declaracions actuen com l'espill de Ravalear, la ficció dirigida per Pol Rodríguez i coprotagonitzada per Maria Rodríguez Soto i Sergi López.

La producció s'endinsa sense filtres al cor del districte per retratar la crua lluita d'una família contra un fons voltor que pretén arrabassar-los el seu històric negoci.

Una crítica a l'especulació immobiliària que, en paraules del mateix elenc, exposa com el sistema permet als grans capitals "jugar al Monopoly" amb els carrers i l'habitatge a costa dels veïns més vulnerables.