Quan es pensa en les zones més exclusives de Barcelona, els noms que venen al cap gairebé de manera automàtica són Pedralbes o Sarrià.
Tanmateix, les dades oficials revelen una realitat diferent, situant al més alt del podi del poder adquisitiu un racó molt més discret.
Es tracta de Les Tres Torres, un enclavament residencial ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi que lidera la renda a la capital catalana, mantenint un model d'exclusivitat que s'allunya completament dels focus mediàtics i l'ostentació.
33.000 euros anuals
Segons les últimes estadístiques publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya, la renda mitjana per habitant en aquest veïnatge se situa al voltant dels 33.000 euros anuals.
Aquesta xifra posiciona Les Tres Torres per davant dels nuclis tradicionalment associats al gran luxe.
El secret del seu èxit rau en un creixement sostingut que ha sabut preservar el caràcter residencial sense trencar el cordó umbilical amb el teixit urbà barceloní, transformant-se en l'autèntic cor financer i patrimonial de les famílies de la zona alta.
Col·legi de Les Teresianes a les Tres Torres
Origen perifèric i veïnal
La fisonomia actual d'amples avingudes i finques règies contrasta amb els orígens històrics del lloc.
A principis del segle XX, entre els anys 1901 i 1903, Les Tres Torres es va constituir en realitat com una petita perifèria rural, on els terrenys estaven situats respecte a l'antic nucli urbà de Sant Gervasi de Cassoles i al límit amb el municipi de Sarrià.
El desenvolupament inicial de la zona es va produir a l'antiga heretat coneguda com a Nena Cases, on la iniciativa de tres veïns particulars va posar les bases del que avui coneixem.
Valuós vestigi
Aquells primers residents van aixecar tres grans cases unifamiliars que van acabar donant el nom definitiu al barri.
Tot i que el posterior procés d'urbanització va transformar radicalment el paisatge, encara avui es conserva un valuós vestigi d'aquella època fundacional.
Una de les tres torres originals segueix dempeus, tot i que amb modificacions estructurals, a la confluència de la Via Augusta amb el carrer Doctor Roux, configurant-se com un símbol de la identitat històrica local davant l'avenç de la modernitat.
El barri de Les Tres Torres de Barcelona, la zona amb més nivell socioeconòmic de Catalunya / AJUNTAMENT DE BARCELONA
Gran standing
Al llarg del segle passat, el creixement de la zona no es va limitar únicament a la construcció d'habitatges. Durant dècades, el barri va mantenir una fisonomia marcada per àmplies superfícies sense edificar, fet que va afavorir l'aparició d'espais dedicats a l'oci i a les activitats esportives.
L'exemple més representatiu d'aquest fenomen va ser el Club Tres Torres, ubicat al carrer Milanesat, que va dinamitzar la vida social de la zona alta abans que s'iniciés la fase d'urbanització intensiva.
Amb el pas dels anys, la pressió immobiliària i l'alta demanda van fer desaparèixer aquests terrenys recreatius per donar pas a promocions d'edificis d'alt standing.
Pisos moderns
Les antigues finques van donar pas a blocs de pisos moderns amb façanes d'obra vista, servei de consergeria, pàrquings subterranis i zones comunitàries privades.
El mercat de l'habitatge en aquesta zona es caracteritza per una notable concentració de la propietat, on un alt percentatge dels pisos de lloguer es troba gestionat per empreses i multiarrendadors particulars.
Carrers d'un barri de la zona alta de Barcelona
Luxe "estructural"
El que defineix el dia a dia de Les Tres Torres i el diferencia d'altres zones riques de la capital catalana és que el luxe aquí no busca ser ostentós, sinó "estructural".
L'urbanisme del barri s'articula a través de carrers notablement tranquils, àmplies voreres enjardinades i un entorn residencial summament cuidat, on l'activitat comercial és de caràcter veïnal i se situa lluny dels grans fluxos turístics de Barcelona.
Aquest model urbà explica per què el barri més ric de la ciutat aconsegueix mantenir-se fora del radar de la gran projecció mediàtica. Els seus habitants gaudeixen de pisos de grans dimensions i serveis públics i privats de primer nivell en un entorn blindat pel silenci.