Tots els treballadors a Espanya tenen la seva retribució econòmica periòdica a canvi de la seva activitat laboral. No obstant això, aquest ha de cobrar obligatòriament el Salari Mínim Interprofessional (SMI) o una quantitat superior, independentment del sector, edat, sexe o tipus de contracte.
Per llei a Espanya, un treballador té dret a 14 pagues a l'any: 12 mensualitats ordinàries i 2 pagues extraordinàries (generalment a l'estiu i Nadal). Tanmateix, és comú prorratejar les extres, cosa que resulta en 12 pagues, sumant l'import de les extres mensualment.
"El treballador té dret a dues gratificacions extraordinàries a l'any, una d'elles amb motiu de les festes de Nadal i l'altra en el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l'empresari i els representants legals dels treballadors", explica l'Estatut dels Treballadors.
Segons recull el mateix article 31, la segona paga extra serà lliurada segons quedi fixat en el conveni col·lectiu. Per tant, l'empleat al desembre sí que rebrà obligatòriament una paga extra, cosa que l'ajudarà a fer front a un dels mesos més complexos de despeses.
En canvi, la paga extra coneguda com la “paga d'estiu” per molts treballadors no és obligatòria, és a dir, depèn del conveni signat amb l'empresa. És per això que no tothom gaudeix d'aquesta paga, encara que sí és obligatori tenir 2 gratificacions a l'any, cosa que es tradueix en 14 pagues.
Com funcionen les pagues prorratejades
Són moltes les empreses que prorrategen les pagues extres. Per això, cal tenir en compte que en el conveni col·lectiu s'ha d'acordar el sistema de remuneració salarial que s'aplica a l'empresa.
És a dir, si les pagues extres s'abonaran de manera independent (una per Nadal i l'altra, habitualment, a l'estiu) o si el seu import es prorratejarà en les 12 mensualitats de la nòmina. Això és, es divideix l'import de les dues pagues extraordinàries entre 12.
Per tant, aquestes es cobren en la nòmina que sol abonar-se els últims dies de cada mes o els primers del següent al meritament. La data concreta l'estableix l'empresa.
L'únic que diu al respecte l'Estatut dels Treballadors és que la nòmina s'haurà de pagar per períodes no superiors a un mes i que “la liquidació i el pagament del salari es faran puntualment i documentalment en la data i lloc convinguts o conforme als usos i costums”.
Avantatges i desavantatges
El fet de tenir les pagues extres prorratejades pot ser més o menys beneficiós per als empleats en funció de les seves circumstàncies personals.
Entre els seus principals avantatges destaca la possibilitat de gaudir de més diners de manera constant al llarg de l'any. Un sou més alt cada mes contribueix a millorar la capacitat d'estalvi.
D'altra banda, rebre les pagues extra en quantitats prorratejades té els seus inconvenients, sobretot per als mals estalviadors. En algunes persones, cobrar més diners al mes crea una falsa sensació de seguretat.
És més fàcil oblidar el fet que el sou no és més alt, sinó que aquesta quantitat correspon a la paga extra que rebrien en moments puntuals d'una altra manera.