La Llei d'Habitatge aprovada a Espanya el 2023 va introduir canvis importants en relació amb els immobles desocupats. Des de la seva entrada en vigor el 25 de maig d'aquell any, els ajuntaments compten amb més eines per penalitzar fiscalment els habitatges que romanguin buits durant llargs períodes de temps.
Entre les mesures previstes destaca la possibilitat d'aplicar recàrrecs progressius a l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), que en alguns casos poden arribar fins al 150% de la quota.
Els ajuntaments decideixen si apliquen el recàrrec
La normativa estatal no imposa automàticament aquestes pujades a tot Espanya. L'aplicació depèn de cada ajuntament, que té capacitat per decidir si incorpora o no aquests recàrrecs a les seves ordenances fiscals municipals.
Imatge d'arxiu d'un bloc d'habitatges
Això sí, la llei habilita expressament els consistoris per incrementar l'IBI d'aquells habitatges d'ús residencial que romanguin desocupats sense una causa justificada durant llargs períodes.
Quan es considera un habitatge buit
Segons estableix la Llei d'Habitatge, un immoble pot ser considerat desocupat de manera permanent quan roman sense ús durant més de dos anys.
A partir d'aquest moment, l'ajuntament pot aplicar un recàrrec del 50% sobre l'IBI. Si la situació es manté durant més de tres anys, l'increment pot elevar-se fins al 100%.
El recàrrec pot arribar al 150%
La penalització màxima es reserva per a determinats casos. La llei preveu que el recàrrec pugui arribar al 150% quan un propietari acumuli dos o més habitatges buits dins del mateix terme municipal.
Amb aquesta mesura, el Govern busca incentivar que aquests immobles surtin al mercat de lloguer o de venda per augmentar l'oferta disponible, especialment a les grans ciutats on existeix una forta pressió sobre l'accés a l'habitatge.
Les excepcions previstes per la llei
La normativa també preveu diferents situacions en què un habitatge buit no pot ser penalitzat. Entre elles figuren els trasllats temporals per motius laborals o de formació.
Habitatges a Barcelona
Igualment, queden exclosos els casos relacionats amb dependència, malaltia o situacions d'emergència social, així com les segones residències, sempre que no romanguin desocupades durant més de quatre anys.
Reformes, judicis i habitatges en venda
La Llei d'Habitatge també evita aplicar recàrrecs a immobles que estiguin sent rehabilitats o reformats, així com a aquells afectats per procediments judicials o administratius que impedeixin la seva utilització.
Tampoc no es podran considerar buits els habitatges que estiguin en procés de comercialització dins d'uns terminis raonables. En concret, s'estableix un màxim d'un any per a immobles en venda i de sis mesos per a habitatges oferts en lloguer sense arribar a ocupar-se.
Com s'aplica l'increment de l'IBI
Cada ajuntament ha d'acreditar prèviament la situació de desocupació abans d'aplicar el recàrrec corresponent. A més, la liquidació de l'impost es realitza de manera anual.
La data clau és el 31 de desembre, ja que l'estat de l'habitatge al tancament de l'any determinarà el percentatge d'increment aplicable sobre l'IBI.
Un canvi d'enfocament sobre l'habitatge buit
Amb aquesta reforma, l'habitatge desocupat deixa de tenir un tractament fiscal neutre i passa a convertir-se en un element sotmès a pressió impositiva.
L'objectiu de la llei és afavorir la incorporació de més immobles al mercat i augmentar l'oferta disponible d'habitatges en lloguer i venda en aquelles zones on la demanda continua creixent.