L'Impost de Successions a Espanya és un tribut directe que han de pagar els ciutadans quan hi ha una transmissió de béns i/o drets d'una persona física a una altra, en aquest cas ‘mortis causa’ (per causa de mort).
No obstant això, Espanya parteix en desavantatge en aquest tipus d'impost si comparem amb altres països europeus. Si parlem de Portugal, aquest juga amb avantatge, ja que disposa d'altres formats que deixen exempts de l'Impost de Successions els pares i fills hereus.
Segons la consultora financera Henry Kent, en un informe sobre les diferències financeres i tributàries entre les dues nacions de la península Ibèrica, Portugal no aplica l'Impost de Successions a pares, fills i cònjuges.
Aquesta diferència situa Portugal com un sistema més avantatjós en termes generals, especialment per als familiars més propers, que no han de pagar res per rebre una herència.
A Espanya l'Impost de Successions és un tribut estatal, però cedit a les comunitats autònomes, cosa que provoca que la seva aplicació variï en funció del territori. Segons recull l'Agència Tributària, el tipus impositiu oscil·la entre el 7,65% i el 34% del valor de l'herència.
A Catalunya, tal com recull la Generalitat, quan es rep una herència, un llegat o altres, cal presentar la declaració de l'impost sobre successions i donacions, amb els models 660 i 650, encara que no resulti un import a pagar.
Cal destacar que a la quantia imposable de l'impost de successions se li apliquen posteriorment reduccions i bonificacions que depenen de cada comunitat autònoma, podent arribar en alguns casos a ser gairebé del 100%.
Base imposable i reduccions
Segons recull Fabrega, la base imposable es determina pel valor de tots els béns i drets que formen part de l'herència, inclòs l'aixovar domèstic. A aquest valor caldrà afegir alguns altres conceptes, com per exemple el valor de les adquisicions per donacions o pactes successoris que s'hagin produït en els últims 4 anys abans de la defunció.
Al valor de la base imposable, un cop deduïdes les càrregues i gravàmens als quals es refereix l'article 12 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions (llei estatal), se li deduirà el que correspongui per les reduccions establertes a Catalunya, que poden variar segons l'exercici, per la qual cosa convé consultar quines són en el moment de tributar.
Catalunya té avantatge en les donacions
Com explica Madridejos, les donacions estan subjectes a l'Impost sobre Successions i Donacions, la quantia del qual depèn de cada comunitat autònoma. A Catalunya, els beneficis fiscals són més grans quan l'ajuda prové de pares a fills i es destina a la compra del primer habitatge habitual.
En aquest sentit, el notari detalla que el tipus impositiu aplicat “de pares a fills és inferior al de la resta”. A més, si la donació es destina a l'adquisició del primer habitatge habitual, compta amb “un tipus encara més bonificat”.
Concretament, els primers 60.000 euros rebuts “tenen dret a una doble bonificació: per tractar-se d'una donació de pares a fills i per destinar-se a la compra d'un habitatge habitual”.
Qualsevol quantitat que els pares donin per sobre d'aquests 60.000 euros mantindrà “només la bonificació de pares a fills”. Encara que sempre és necessari calcular i abonar certs impostos, “es paga menys que si la donació es fes a una persona que no fos el fill”.