Els pisos turístics estan en auge i cada cop n'hi ha més. Tanmateix, tant governs autonòmics com el central estan prenent algunes mesures per frenar aquesta problemàtica davant la situació de l'habitatge.
Segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al novembre de l'any passat, existeixen 7.035 habitatges d'ús turístic.
L'any passat ja es va actualitzar la Llei de Propietat Horitzontal amb l'objectiu de limitar els pisos turístics, atorgant part del poder de decisió al veïnat d'una comunitat o bloc de pisos.
Concretament, l'article 17.12 d'aquesta llei recull que és la pròpia comunitat de veïns la que pot limitar els pisos turístics mitjançant un acord que ha de ser recolzat per tres cinquenes parts del total de propietaris.
“En els termes establerts en la normativa sectorial turística, suposi o no modificació del títol constitutiu o dels estatuts, requerirà el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que, al seu torn, representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació. Així mateix, aquesta mateixa majoria es requerirà per a l'acord pel qual s'estableixin quotes especials de despeses o un increment en la participació de les despeses comunes de l'habitatge on es realitzi aquesta activitat, sempre que aquestes modificacions no suposin un increment superior al 20 %”.
No obstant això, si un propietari vol llogar l'habitatge com a turístic, ha de seguir uns requisits i complir amb la norma. Per això, ha d'estar inscrit degudament al registre corresponent.
A més de la necessitat de consultar el tipus d'arrendament amb l'edifici, els veïns també podran desvincular-se del càrrec de despeses extra provocat pels lloguers turístics. L'objectiu és que les despeses que augmenten en temporada s'afrontin per qui les generi.
Per tant, la comunitat de veïns pot prohibir el teu allotjament turístic, però només abans que comencis a utilitzar-lo amb aquesta finalitat. Un cop tens autorització legal per realitzar aquesta activitat, els veïns no poden prohibir-ho tan fàcilment.
Altres arrendaments exclosos per llei
No obstant això, la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans té una sèrie d'arrendaments que queden exclosos.
Per tant, queden exclosos del règim general d'arrendaments l'ús d'habitatges assignats a porters, guardes, assalariats, empleats o funcionaris en raó del càrrec que exerceixin o del servei que prestin, així com l'ús d'habitatges militars, sigui quina sigui la seva qualificació i règim, els quals es regiran per la seva normativa específica.
Així mateix, s'exclouen aquells contractes en què, tot i existir una casa-habitació, la finalitat primordial de l'arrendament sigui l'aprofitament agrícola, ramader o forestal de la finca, quedant sotmesos a la legislació sobre arrendaments rústics.
Igualment, queden fora d'aquest àmbit l'ús d'habitatges universitaris qualificats expressament com a tals per la universitat titular o responsable, quan s'assignin a estudiants matriculats o al seu personal docent i d'administració en virtut de la seva vinculació amb la institució, corresponent a aquesta la regulació del seu ús.
Finalment, s'exclou la cessió temporal d'ús d'habitatges moblats i equipats per a ús immediat, quan es comercialitzin amb finalitat lucrativa a través de canals turístics o altres mitjans i estiguin subjectes a una normativa sectorial específica de caràcter turístic.