A Espanya existeixen 14 dies festius retribuïts i no recuperables cada any. El pròxim 15 d'agost, festivitat de l'Assumpció de la Verge, tornarà a ser un d'ells, però en aquesta ocasió caurà en dissabte. Una circumstància que, fins ara, es considerava en molts casos com un “dia perdut” per als treballadors.
En la pràctica, quan un festiu coincidia amb el descans setmanal —especialment en caps de setmana—, les empreses no solien oferir compensació. Tanmateix, aquesta interpretació ha canviat de manera significativa arran de diverses resolucions del Tribunal Suprem.
Un gir jurisprudencial
L'Alt Tribunal ha consolidat un nou criteri a través de sentències recents, com la 997/2024, la 372/2025 i altres resolucions dictades entre gener i febrer de 2026. Totes coincideixen en una mateixa idea: quan un festiu coincideix amb el descans setmanal, ha d'existir compensació.
El canvi suposa un gir rellevant respecte a la pràctica habitual en moltes empreses, que fins ara no reconeixien aquest dret en cas de coincidència amb dissabtes o diumenges.
Festius i descans: drets independents
El Tribunal Suprem fonamenta la seva doctrina en la separació entre el dret a festius i el dret al descans setmanal. Ambdós conceptes, segons l'Alt Tribunal, són independents i no poden solapar-se sense compensació.
Façana del Tribunal Suprem, a Madrid
En aquest sentit, l'article 37 de l'Estatut dels Treballadors estableix que les festes laborals tenen caràcter retribuït i no recuperable, diferenciant-les del descans setmanal ordinari. Això implica que el treballador no pot perdre un festiu pel fet de no treballar aquell dia.
Igualtat en el nombre de dies de descans
El criteri fixat reforça la idea que tots els treballadors han de gaudir del mateix nombre de dies de descans anual, amb independència del seu torn o jornada. Si un festiu coincideix amb el seu dia lliure, s'ha de garantir una alternativa equivalent.
En cas contrari, es produiria una pèrdua efectiva d'un dels 14 festius anuals reconeguts per llei.
Obligació de compensar o ajustar convenis
A partir d'aquesta doctrina, les empreses estan obligades a concedir un dia de descans compensatori quan es produeix aquesta coincidència. En defecte d'això, serà d'aplicació el que preveuen els convenis col·lectius.
Molts d'aquests ja regulen la jornada en còmput anual i estableixen sistemes específics per al gaudi o compensació de festius, així com la retribució dels dies treballats en cap de setmana.