D'aquí a uns dos anys, el districte de Sant Martí gaudirà d'una nova seu dels Mossos d'Esquadra amb un edifici emblemàtic. La Generalitat invertirà gairebé 30 milions entre la rehabilitació integral de l'edifici de la policia autonòmica, la direcció d'obres i el trasllat del Centre de Processament de Dades (CPD) del 22@ a la seu d'Egara, ja dut a terme.
A la confluència dels carrers Àvila i Bolívia s'establirà una nova Àrea Bàsica Policial (ABP) renovada completament. Les obres duraran fins a principis de 2028. L'obra civil, que anirà a càrrec de l'empresa CRC Obras y Servicios, costarà una mica més de 16 milions d'euros. Les instal·lacions i equipaments, que han estat encarregats a l'empresa Alamo Industrial, costaran gairebé 9 milions d'euros. En total, 25 milions només les obres de l'edifici.
Amb aluminosi
Al concurs convocat per a l'obra hi van acudir gairebé totes les grans constructores que competeixen habitualment en obra pública. L'edifici va ser adquirit el 1991, i ja va haver de rehabilitar-se. Des de llavors, només ha patit obres parcials. Durant anys, va acollir una part dels serveis centrals dels Mossos fins que va estar disponible el centre d'Egara.
L'immoble va ser adquirit per la Generalitat el 1991. Era una antiga fàbrica tèxtil que va caldre rehabilitar perquè l'edifici patia d'aluminosi. Durant els JJOO del 92, l'edifici va ser la base d'operacions de seguretat durant aquell esdeveniment, segons s'assegura des del Departament d'Interior.
Pelotazo urbanístic
Curiosament, el naixement d'aquesta seu policial va estar envoltat de polèmica i els seus murs oculten una història d'intrigues, diners negres i conspiracions politicoeconòmiques al més alt nivell. Per començar, l'immoble va ser comprat per una empresa amb vincles amb el financer Javier de la Rosa. Després, va ser venut a la Generalitat després de generar elevades plusvàlues. Va ser, en realitat, un autèntic pelotazo urbanístic de l'època.
Comissaria de Mossos d'Esquadra a Sant Martí /
El benefici obtingut en un curt període de temps va ser escandalós: en només uns mesos es va comprar i vendre l'edifici amb unes plusvàlues de 800 milions de pessetes (gairebé 5 milions d'euros). Les comissions també van ser abultades i van arribar a uns 185 milions de pessetes (gairebé 1,2 milions d'euros). Aquests milions van ser destinats, segons es va publicar a l'època, per comprar la voluntat “d'algú important”.
Preguntes sense resposta
Pocs anys després, al juliol de 1999, l'oposició va dirigir diverses preguntes a l'Executiu que aleshores presidia Jordi Pujol sobre aquesta operació i les comissions que es van pagar. El socialista Martí Carnicer, aleshores diputat, va preguntar a Pujol sobre la compravenda.
“Quins elements van justificar l'adquisició per part del Govern de l'immoble? Va estudiar el Govern la possibilitat i els costos d'altres emplaçaments alternatius? Sabia el Govern que aquesta compra anava associada a unes importants comissions? Ha comprovat si, posteriorment, aquestes comissions van existir?”, va preguntar Carnicer.
Accés a la comissaria de Mossos de Sant Martí /
La resposta per part de l'Executiu va ser que s'havien valorat fins a 13 seus alternatives, però de la resta d'acusacions va negar la major. El cert és que, en aquell moment, els jutjats ja investigaven el cobrament de comissions en dues operacions paral·leles: la venda d'aquest edifici del carrer Àvila i la compra, per part de la Generalitat, de la seu del Consorci Nacional del Leasing (CNL), un hòlding controlat també per Javier de la Rosa que es va convertir de sobte en la seu de la conselleria de Medi Ambient.
Van ser dues operacions en què apareixien el polític més important de l'època, Jordi Pujol, d'una banda, i el financer amb més pes econòmic de Catalunya, De la Rosa, de l'altra. Aquest últim, a més, havia estat assenyalat per Pujol com l'‘empresari model’ del país.
Judici contra els Pujol
Les darreres setmanes, en la vista oral que se segueix contra la família Pujol a l'Audiència Nacional, el tema va tornar a aflorar i diversos policies van declarar que el primer gran compte de Jordi Pujol Ferrusola a Andorra es va obrir l'any 1991 amb una partida provinent de la companyia Aciesa, que va ser la que va intervenir, precisament, com a intermediària en la compravenda de la seu dels Mossos i de la de Medi Ambient. Aquesta empresa estava controlada per De la Rosa i els seus socis.
L'any 2020, el jutge José de la Mata, de l'Audiència Nacional, va imputar Jordi Pujol Ferrusola per cobrar mordidas, encara que ho vincula a la venda de la seu del CNL, sobre la qual la Udef havia realitzat un contundent informe. La compravenda s'havia realitzat al juliol de 1991 per 4.185 milions de pessetes, la qual cosa va generar comissions per a Aciesa d'almenys 252 milions.
Transvasament de diners
En el judici que se segueix contra els Pujol s'afirma que l'1 d'agost de 1991, el primogènit del clan va ingressar en un compte andorrà 8.532.409 pessetes vinculades a “una comissió il·lícita derivada de la venda de la seu social de CNL a la Generalitat de Catalunya”. Els diners provenien, segons els investigadors, d'Aciesa, l'empresa intermediària en les operacions de De la Rosa amb la Generalitat de Catalunya.
L'administrador d'Aciesa, Albert Freixa, va arribar a declarar en seu judicial que una comissió d'aquesta empresa havia anat a parar “a un fill de Pujol”.
Un referent a Barcelona
Aliè a la truculenta història que acumulen els seus murs, el nou edifici pretén ser un referent a la ciutat pel que fa a serveis públics, ja que en els seus 13.695 metres quadrats treballaran més de 1.000 funcionaris.
Comissaria Mossos d'Esquadra de Les Corts
El bloc té una planta soterrani, una baixa i set pisos amb 12.700 metres quadrats. Al final de la remodelació haurà guanyat 1.000 metres més de superfície. D'aquesta manera, es convertirà en el edifici policial dels Mossos més gran de Barcelona, excepte el complex de les oficines centrals que el Cos té a la Travessera de les Corts.
Els serveis que acollirà
En el futur, el conjunt acollirà la cúpula policial de la Regió Metropolitana de Barcelona, l'Àrea d'Investigació Criminal, l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), els serveis regionals d'atenció ciutadana.
La Unitat Regina de Medi Ambient, la Unitat d'Informació de Barcelona, la Unitat Regional de Policia Administrativa i l'Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats, l'Àrea de Seguretat del Transport Metropolità de la Comissaria General de Mobilitat i diversos serveis administratius, com un centre de coordinació de contingències, aules de formació i un auditori.
Amb la rehabilitació de l'edifici s'espera “millorar l'eficàcia del funcionament i corregirà les deficiències causades per la necessitat d'adaptació a unes infraestructures no pensades per a les funcions que havien de realitzar”. L'ampliació d'aquest edifici permetrà descongestionar altres edificis policials de Barcelona.
Seus alternatives
En un principi, els responsables de l'Administració havien valorat la possibilitat de construir una nova seu al carrer Badajoz, que actualment és un pàrquing, però seria insuficient per acollir totes les unitats policials previstes, a més de perdre un nombre considerable de places d'aparcament al barri.
Finalment, el 2022 es va decidir rehabilitar l'edifici actual, afegint-hi 1.000 metres quadrats de superfície. “La societat canvia i el Cos dels Mossos s'ha d'adaptar a aquest canvi. Aquest edifici serà emblemàtic i es convertirà en la seu policial de referència de la ciutat de Barcelona”, va assegurar l'aleshores conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.
La direcció de les obres va ser adjudicada al despatx Q Studio Management Consulting 29 per un import d'una mica més de 472.000 euros. Al mateix temps, el centre de processament de dades (CPD) del Nucli de Telecomunicacions que existia a l'edifici de T-Systems al 22@ es va traslladar a Egara, un canvi que va costar a les arques públiques gairebé 2 milions d'euros. Aquest canvi d'ubicació es va fer sota la supervisió del CTTI, el centre de telecomunicacions de la Generalitat.