L'Hospital Universitari de Bellvitge ha incorporat a les seves teràpies de salut mental la “màgia” dels gossos Mushu i Keisy, que, des que van arribar al centre a principis d'any, s'han convertit en una “crossa” per als pacients.
Aquests dos cans específicament ensinistrats –un samoiede de sis anys i una King Charles Spaniel de tres– són els protagonistes de l'entrevista que la infermera de Psiquiatria de Bellvitge, Alba González, i la tècnica en intervencions assistides amb gossos del Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC) de Bellvitge, Montse Godoy, han ofert a EFE.
Un dels gossos que Bellvitge ha incorporat a les teràpies de salut mental
Unitat pionera
La planta d'hospitalització de Psiquiatria “de portes obertes” de Bellvitge, una unitat “pionera” dins d'un model d'atenció a la salut mental “flexible, personalitzat i proper”, és l'escenari que trepitgen cada dimarts Mushu i Keisy. Allà acompanyen, en sessions grupals –d'una hora– i individuals –de 20 minuts–, persones amb trastorns depressius majors, trastorn obsessivocompulsiu (TOC) o estats d'ansietat, entre d'altres.
“La paraula clau és màgia. Els ajuden a veure la vida d'una altra manera, més senzilla i noble”, explica Godoy, somrient, que creu que els gossos es converteixen en una “crossa” per als pacients perquè, a través d'ells, els resulta “més fàcil” vincular-se amb els terapeutes.
Hospital Universitari de Bellvitge en una imatge d'arxiu
González considera que la màgia dels cans “té truc”, ja que la seva participació a les sessions té una base sòlida que l'avala: “de fet, fa molts anys que els gossos treballen amb nens amb discapacitats o en el maneig del dolor”, recorda.
Menys ansietat i millor ànim
Totes dues professionals asseguren que, amb la participació de Mushu i Keisy, els pacients experimenten un canvi significatiu en el seu comportament des de l'inici de la sessió fins al moment en què posen la corretja als gossos per tornar a casa seva. “Hem observat una reducció de l'ansietat i una millora de l'estat d'ànim”, celebra González.
Durant una hora, les terapeutes intercalen la participació dels usuaris amb la interacció amb Mushu i Keisy, als quals donen premis, fan jugar i pentinen. Encara que no són l'eix central del programa terapèutic ni substitueixen els professionals, es converteixen en el “fil conductor” de les sessions.
“Aprofitem el vincle que es genera només amb veure el gos per treballar aspectes i objectius que, sense ell, no es podrien abordar”, contextualitza Godoy.
Qualitats dels animals
Godoy detalla les qualitats que ha de tenir un gos des de petit per participar en aquest tipus d'intervencions: ser sociable, resilient davant diferents estímuls i posseir un caràcter “bo i previsible”. “A poc a poc se'ls ensinistra perquè s'habituïn a diferents espais i entorns terapèutics”, continua la tècnica del CTAC.
Un dels gossos que Bellvitge ha incorporat a les teràpies de salut mental
Aquesta combinació de factors innats i formació específica es complementa amb la capacitat dels gossos per teixir “vincles neutres” amb les persones –ja que no jutgen– i amb les emocions positives que solen despertar entre els usuaris.
“El contacte amb ells afavoreix la alliberació de serotonina i oxitocina, cosa que contribueix a un estat d'ànim més estable”, conclou Godoy.