Al barri del Born, un dels més visitats del centre històric de Barcelona, la majoria de mirades es concentren a la Basílica de Santa Maria del Mar, una de les joies del gòtic català que fins i tot va inspirar novel·les com La catedral del mar. A pocs minuts també destaquen el Museu Picasso o el Parc de la Ciutadella.
Tanmateix, just en un dels extrems del recinte s'amaga un altre edifici monumental que molts visitants passen per alt: la històrica Estació de França.
Es tracta de la segona estació ferroviària més gran de la ciutat, només per darrere de l'Estació de Barcelona‑Sants, però per a molts experts és la més impressionant des del punt de vista arquitectònic.
Una estació amb més de segle i mig d'història
L'actual estació s'aixeca al mateix lloc on hi havia l'antiga Estació de Granollers. Des d'allà va sortir el 1848 el primer ferrocarril de la història de Barcelona, que connectava amb Mataró.
En aquella època era l'única estació situada dins de les muralles de la ciutat.
Antiga Estació de França de Barcelona
De fet, per permetre el pas dels trens va ser necessari perforar la muralla i construir un pont que salvés el fossat defensiu.
Amb el creixement de la capital catalana i l'augment del trànsit ferroviari, el recinte es va quedar petit. A finals del segle XIX es va decidir aixecar una nova estació molt més gran i monumental: un projecte que acabaria materialitzant-se amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Inspiració parisenca i una gran volta de ferro i vidre
El nou edifici va ser dissenyat per l'enginyer Andreu Muntaner i l'arquitecte Pere Muguruza.
La idea era crear una estació moderna i representativa que reflectís la importància de Barcelona com a porta ferroviària cap a Europa, especialment cap a París.
El resultat va ser un edifici monumental amb una gran estructura metàl·lica i dues marquesines que cobreixen les dotze vies de l'estació. Les vidrieres permeten l'entrada de llum natural i creen un espai diàfan que recorda les grans estacions europees de principis del segle XX.
L'estació va ser inaugurada el 1929 pel rei Alfons XIII, coincidint amb la gran exposició internacional que va transformar bona part de la ciutat.
Estació de França / Talk CREATIVE COMMONS 3.0
Un vestíbul senyorial amb marbre i bronze
Més enllà de les andanes, un dels espais més espectaculars de l'estació és el seu vestíbul principal.
L'arquitecte Duran i Reynals va dissenyar una gran sala d'estil noucentista coronada per tres cúpules.
L'interior destaca per l'ús de materials nobles com el marbre i el bronze, que aporten un aire elegant i solemne. La combinació recorda inevitablement l'històrica Gare d'Orsay —actual Museu d'Orsay— inaugurada el 1900 i famosa per la seva gran estructura de ferro i vidre.
Quins trens surten avui de l'Estació de França
Tot i que avui no concentra tant trànsit com altres estacions de la ciutat, l'Estació de França segueix funcionant i manté connexions ferroviàries importants.
Des d'aquí operen diverses línies de Rodalies de Catalunya, especialment la R2 Sud i la R2 Nord, que connecten amb municipis de l'àrea metropolitana i amb la costa catalana. També hi circulen alguns trens regionals de mitja distància.
Durant dècades va ser la principal porta ferroviària internacional de la ciutat, amb trens que connectaven directament amb França.
captura de pantalla 2019 12 18 a les 8 40 23_570x340
Com arribar a l'Estació de França
Per arribar-hi en transport públic hi ha diverses opcions:
- Metro: estació Barcelona Metro Línia 4 (parada Barceloneta)
- Rodalies: parada directa a l'Estació de França
- Autobús: diverses línies urbanes connecten la zona amb la resta de la ciutat
Gràcies a la seva ubicació, també és una parada habitual per a qui visita el Born o passeja pel Parc de la Ciutadella.