Ens va deixar fa un parell de setmanes Jenaro Depares, fundador de Video Instan, genuïna institució cinematogràfica barcelonina que va ser, també, el primer videoclub d'Espanya quan es va inaugurar al carrer Comerç l'any 1980.
El senyor Depares, sempre secundat per la seva esposa, Aurora Martínez, tenia una cadena de botigues de fotocòpies anomenada Instan, però, sent un cinèfil de pro, va saber intuir que el negoci de les pel·lícules en vídeo funcionaria al nostre país, com així va ser: dos anys després de la seva fundació, Video Instan va haver de traslladar-se a un local més gran, al número 30 del carrer Enric Granados, on s'hi va estar dècades, fins que la bogeria del món del lloguer barceloní i la innegable decadència dels videoclubs (hi va haver una època en què queien com mosques) van obligar a un nou trasllat, aquesta vegada al número 239 del carrer Viladomat.
El Video Instan de Viladomat no és el d'Enric Granados, però sobreviu amb afegits (una petita sala d'exhibició i una cafeteria) gràcies a l'esforç, la fe i l'estima per l'ofici (i pel cinema) de la filla de don Jenaro, l'Aurora. No el visito gairebé mai perquè em queda força lluny, però segueixo pagant la quota de soci per solidaritat: si l'Aurora s'ha deixat la pell per mantenir viva una institució, no seré tan miserable com per retirar-li el meu escàs suport, encara que només sigui per la nostàlgia de tots aquells anys en què vaig visitar diàriament el local d'Enric Granados i gairebé sempre hi vaig trobar alguna cosa per endur-me a casa (el meu moment preferit de la setmana era quan agafava quatre o cinc pel·lícules per passar el weekend).
Video instan a la seva nova seu de Viladomat
El tenia a cinc minuts d'aquella casa del carrer Mallorca d'on m'ha desallotjat fa poc el fons voltor que s'ha quedat l'edifici després de la mort del seu propietari, i Video Instan era una parada habitual en els meus passeigs pel barri, juntament amb la fleca, la llibreria La Central o el colmado Forcada, que tampoc va sobreviure a la gentrificació.
No vaig parlar gaire amb don Jenaro perquè era un home de natural seriós i adust, que no desagradable. Si tenia ganes de xerrar, això sí, sempre podia comptar amb les dues Auroras, simpàtiques a més no poder i tendint a encantadores.
O amb les dependentes del local, que, salvant alguna excepció beneita que no va durar gaire al seu lloc de feina, solien ser molt agradables amb els tarats que freqüentàvem l'establiment i amb les persones decents, com Miguel Gila, a qui vaig conèixer a Video Instan, o el cinèfil cinèfag Pere Vall, aleshores redactor en cap de la revista Fotogramas i que va encaixar millor que jo el trasllat a Viladomat, ja que les dues o tres vegades que hi he estat, me l'he trobat agafant, com té per costum, pel·lícules raríssimes.
Video Instant, a Enric Granados, va ser el primer videoclub que va obrir a Espanya / A.V.
Preveure el 1980 que els videoclubs serien un negoci emergent era una cosa que no estava a l'abast de tothom. Don Jenaro (que no era l'alumne més avantatjat de Nostradamus, però ho semblava) podria haver continuat molt bé amb les seves fotocòpies i sense embolicar-se, però va preferir exercir de pioner de l'exhibició domèstica i va encertar de ple.
A remolc de Video Instan, Barcelona es va omplir de petits videoclubs de barri que van funcionar decentment fins que van deixar de fer-ho. La instal·lació a nivell massiu de Blockbuster podria haver representat una amenaça per a Video Instan, però no ho va ser perquè a Blockbuster només trobaves les novetats americanes (per entendre'ns, l'última de Schwarzenegger), mentre que a Video Instan, gràcies a un potent arxiu que era l'orgull de don Jenaro, podies trobar joies pretèrites a cabassos.
Tornar a Video Instan
El tancament de Blockbuster a Espanya va ser el senyal que pintaven bastos per al sector, que, en la seva immensa majoria, es va donar per mort amb l'arribada de les plataformes de streaming. Calia valor (i amor pel cinema) per continuar al peu del canó. Afortunadament, la jove Aurora anava sobrada d'ambdues coses.
D'aquí que el seu adorable anacronisme es mantingui actiu per alegria del meu amic Pere Vall i de tots aquells que busquen pel·lícules que no són a cap plataforma (que n'hi ha, com descobreixo cada vegada que busco alguna cosa molt concreta en alguna d'elles i observo desolat que brilla per la seva absència).
Fa bé l'Aurora en perseverar. Pot arribar un moment en què el cinèfil, aclaparat per l'oferta desmesurada del streaming, es doni de baixa de totes les plataformes i torni a Video Instan els divendres per endur-se a casa tres o quatre pel·lícules amb les quals animar el cap de setmana.
A aquest pas, no descarto que m'acabi passant a mi.