L'odissea de trobar un pis de lloguer assequible a Barcelona s'ha convertit en un dels majors reptes per als ciutadans.
El mercat immobiliari de la capital catalana continua mostrant una tensió evident, empenyent els preus a l'alça i obligant els futurs llogaters a calcular al mil·límetre els seus pressupostos.
Segons les últimes dades oficials registrades per l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), que analitzen les fiances dipositades entre gener i setembre de 2025, el lloguer mitjà a la ciutat ja se situa en els 1.125,49 euros mensuals.
Tanmateix, concebre Barcelona com un bloc uniforme seria un error. El mapa immobiliari de la ciutat mostra realitats dràsticament diferents depenent del codi postal, dibuixant una frontera invisible però molt real entre districtes i deixant un únic reducte per a les economies més ajustades.
El darrer refugi davant l'escalada de preus
Si l'objectiu és signar un contracte sense que la quota mensual devori la major part del salari, el focus s'ha de posar al nord de la ciutat. Nou Barris s'ha consolidat com l'única opció real que aconsegueix mantenir-se per sota de la barrera psicològica dels vuit-cents euros.
Promoció d'habitatge públic de lloguer a Barcelona
Amb una mensualitat mitjana que se situa en els 793,57 euros, aquest districte no només és l'opció més assequible en termes absoluts, sinó que també es corona com la zona més econòmica en analitzar el cost real de l'espai. Aquí, el preu es planta en uns ajustats 13,32 €/m2, una xifra que suposa un autèntic respir per als llogaters davant dels asfixiants 16,54 €/m2 que marca la mitjana general barcelonina.
No obstant això, aquest alleujament econòmic comporta un peatge directe en l'habitabilitat. A canvi de pagar menys de 800 euros, els llogaters de Nou Barris han de conformar-se amb els espais més reduïts de la ciutat, ja que la superfície mitjana d'aquests habitatges és de tot just 62 metres quadrats.
L'abisme amb la zona alta
Per entendre la magnitud de la bretxa immobiliària a la ciutat, n'hi ha prou amb viatjar en el mapa fins a Sarrià-Sant Gervasi. Aquest districte es reafirma com el territori més prohibit de la capital catalana.
Llogar un habitatge allà costa, de mitjana, 1.595,80 euros al mes. A més d'exigir el desemborsament total més elevat, també ostenta el rècord del metre quadrat més car de tota la ciutat, arribant als 19,04 €/m2.
Cartell de "es lloga" a la terrassa d'un habitatge / Marta Fernández / Europa Press
L'Eixample, el motor indiscutible del mercat
Més enllà de les xifres econòmiques, les estadístiques de l'INCASÒL revelen les dinàmiques de moviment i on es concentra realment l'oferta.
Durant els nou primers mesos de l'any, es van signar a Barcelona un total de 22.881 contractes. De tots ells, gairebé una cinquena part es van formalitzar en un únic districte.
L'Eixample es consolida com el gran motor residencial i la zona de major rotació de la ciutat, liderant amb aclaparadora diferència el volum d'operacions en acumular 4.351 contractes de lloguer. A molta distància, tot i mantenir unes xifres molt dinàmiques que demostren la seva vitalitat al mercat, li segueixen els districtes de Sant Martí, amb 2.785 operacions, i Sants-Montjuïc, que suma 2.602 nous lloguers.
A l'extrem oposat de la balança es troba Les Corts, que representa el mercat més estàtic de la capital catalana. En aquest districte, la poca oferta disponible i la baixa mobilitat dels llogaters es van traduir en tot just 1.139 contractes formalitzats durant el mateix període, marcant el ritme més lent del sector immobiliari barceloní.