Publicada
Actualitzada

Caminan a quatre potes pel saló de casa seva, llueixen orelles punxegudes, es comuniquen amb grunyits i, sobretot, senten que la seva ànima no pertany del tot a l'espècie humana.

Són els 'therians', una tribu urbana i espiritual que ha esclatat en popularitat gràcies a TikTok i que aquest cap de setmana surt de les pantalles per prendre els carrers. Després de mesos d'auge a Llatinoamèrica, la comunitat ha convocat la seva primera gran trobada a Catalunya: serà aquest dissabte, 21 de febrer, a l'Arc de Triomf de Barcelona, segons han publicat a les xarxes socials.

Lluny de ser una simple afició de disfresses, la Comunitat Therian defineix la seva condició com una identificació "psicològica, espiritual o neurològica" amb un animal. No trien ser-ho, asseguren, és part integral de la seva identitat.

Psicólogos advierten de que “hay que estar muy pendientes de la evolución del movimiento Therian"

Un llop albí a Sant Feliu de Llobregat

Per entendre què impulsa aquests joves a posar-se màscares i cues per sortir al carrer cal escoltar històries com la de Fin (nom fictici). Aquest adolescent de 17 anys, veí de Sant Feliu de Llobregat, fa nou anys que forma part de la comunitat i s'identifica plenament amb un llop gris albí, segons ha revelat a l'Agència EFE.

Fin -nom fictici-, un jove de 17 anys de Sant Feliu de Llobregat therian EFE

"Em sento connectat a aquest animal, sento que fàcilment podria ser-ne un en la meva vida passada", explica el jove, guarnit amb una màscara de creació pròpia, orelles peludes i una llarga cua blanca.

Fin confessa que fa servir aquests accessoris habitualment en el seu dia a dia. Tot i que en públic intenta contenir-se, a la intimitat de casa seva sí es desplaça a quatre potes, quelcom que descriu com un "esport" que l'ajuda a guanyar "agilitat, equilibri i massa muscular".

El seu procés d'acceptació no va ser fàcil. De petit es comunicava més amb moviments físics que amb paraules, imitant comportaments animals que li van generar rebuig cap a ell mateix. "Vaig sentir com vergonya al respecte, perquè no és quelcom normal, i em va causar un rebuig a mi mateix que lentament vaig haver d'aprendre a acceptar", relata.

Fin -nom fictici-, un jove de 17 anys de Sant Feliu de Llobregat therian EFE

Avui es pren amb humor les mirades de sorpresa dels vianants, però denuncia l'assetjament sistemàtic que pateix el col·lectiu: "A vegades es creen comptes falsos en què gent que es fa passar per 'therian' proposa fer trobades per atreure persones i anar a atacar-les", explica. 

Trobades sota l'ombra de les amenaces

El salt del món digital al carrer està sent convuls. A la trobada programada per avui divendres a Bilbao i la de demà a l'Arc de Triomf de Barcelona, s'hi sumava una trobada a Lugo que ha hagut de ser cancel·lada d'urgència.

Quin és el motiu? Una allau d'amenaces violentes cap als organitzadors amb missatges com "Us arrencarem les pells", "Sou uns malalts, tant de bo us tanquin" o "Sortiré de caça, espero endur-me algun cap de trofeu".

Fin -nom fictici-, un jove de 17 anys de Sant Feliu de Llobregat therian EFE

Fin reconeix que a Barcelona i la seva àrea metropolitana, per ara, són pocs els 'therians' que fan el pas de mostrar-se públicament. "Fa dos anys vam haver d'anar fins a Astúries per quedar amb un. Aquí no s'atreveixen a sortir tant", apunta el jove de Sant Feliu.

La mirada clínica: identitat adolescent i límits

L'auge dels joves emmascarats ha despertat el debat sobre la salut mental. Claudia Rossy, psicòloga sanitària i docent de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), aporta context: l'adolescència és l'etapa clau per al desenvolupament de la identitat, i molts joves troben en els 'therians' un refugi on se senten "ben acollits".

La psicòloga sanitària Claudia Rossy, docent de la Universitat Internacional de Catalunya, ha advertit aquest divendres que, encara que en molts casos es tracti d'una recerca d'identitat influïda per les xarxes socials i sense conseqüències funcionals, ‟és clau vigilar la seva evolució durant l'adolescència per evitar una desconnexió amb la realitat”.