La fibromiàlgia és una malaltia crònica que acompanya en silenci milers de persones. No deixa senyals visibles i, tanmateix, és present des de l'hora de llevar-se fins a la d'anar a dormir.
El dolor apareix en diferents zones del cos sense un motiu clar, canvia de lloc i d'intensitat, i acaba ocupant un espai constant en la vida diària. Alhora es manifesta un cansament profund, d'aquells que no s'alleugen dormint i que fan que fins i tot les tasques més simples requereixin un gran esforç.
Durant anys, moltes persones amb fibromiàlgia han hagut de justificar el que senten. Escoltar frases com “tot està bé” o “no se't nota res” és habitual, i aquesta manca de comprensió deixa empremta.
Avui se sap que no és una patologia fictícia, tot i que el camí fins a posar-li nom sol ser llarg, de gran desgast i ple de dubtes i proves que no sempre ofereixen respostes.
“La fibromiàlgia no és una malaltia imaginària ni una exageració del dolor. Es tracta d'un trastorn complex que exigeix una valoració clínica detallada i un enfocament multidisciplinari”, explica la doctora Laia Orpinell, cap de la Unitat de Reumatologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.
Quan el cos deixa de respondre com abans
La fibromiàlgia altera la manera en què el cos interpreta els senyals. Estímuls que abans passaven desapercebuts ara fan mal, i l'organisme roman en un estat d'alerta constant. Així s'explica el dolor crònic, una sensació persistent que no dona treva i que obliga a aprendre a conviure amb el malestar.
Però l'impacte va molt més enllà del dolor físic. Dormir malament es converteix en quelcom habitual i llevar-se sense haver descansat és gairebé la norma. Apareixen la rigidesa, la manca de claredat mental o la coneguda boira mental, que dificulta concentrar-se, recordar coses senzilles o seguir una conversa. Tot això influeix directament en la feina, en les relacions personals i en la confiança en una mateixa.
“No existeix una prova específica que confirmi la fibromiàlgia. L'avaluació mèdica s'estableix a partir de l'historial clínic, l'exploració física i l'exclusió d'altres malalties que puguin justificar els símptomes", assenyala l'especialista.
Laia Orpinell, cap de la Unitat de Reumatologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor
El pes emocional d'una malaltia invisible
Viure amb fibromiàlgia també afecta la salut emocional. La incertesa, la incomprensió de l'entorn i la sensació de no poder complir amb les expectatives generen ansietat, tristesa o frustració. Moltes persones redueixen la seva vida social perquè no saben com es trobaran l'endemà, i a poc a poc el món es fa més petit.
La vida diària es converteix en una constant negociació amb el propi cos. Planificar, improvisar o comprometre's deixa de ser senzill. Això repercuteix de manera directa en la qualitat de vida, no només pel que fa mal, sinó per tot allò que es deixa de fer.
Aprendre a viure d'una altra manera
Tot i que no existeix una cura, sí que hi ha camins per estar millor. L'acompanyament mèdic, l'exercici adaptat, el suport psicològic i aprendre a escoltar els propis límits ajuden a recuperar part de l'equilibri perdut. No es tracta de vèncer el dolor, sinó d'entendre'l i reduir-ne l'impacte.
"El tractament ha de ser individualitzat. La combinació d'educació sanitària, exercici físic adaptat, suport psicològic i, en determinats casos, tractament farmacològic, és la que ofereix millors resultats a llarg termini", afirma la doctora Orpinell.
Petits gestos mantinguts en el temps poden marcar la diferència. Sentir-se escoltada, creguda i acompanyada és també part del tractament. La fibromiàlgia continua sent una malaltia invisible per a molts, però posar-li paraules i rostre és essencial perquè qui conviu amb ella no hagi de fer-ho en solitud.
“Sentir-se escoltat i validat forma part del tractament. Amb un diagnòstic adequat i un abordatge personalitzat, és possible millorar de manera significativa la qualitat de vida de les persones amb fibromiàlgia", conclou la cap de la Unitat de Reumatologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.