Dos excursionistes testifiquen que Jonathan Andic estava "bloquejat, afectat i en 'estat de xoc'" després de la mort del seu pare

El Jutjat d'Instrucció de Martorell ha acollit aquest dimarts, 30 de juny, una jornada decisiva en la investigació per presumpte homicidi contra Jonathan Andic, primogènit del fundador de la firma Mango, Isak Andic, mort després de caure per la muntanya de Montserrat el 14 de desembre de 2024.

Les compareixences han estat marcades pel relat dels dos excursionistes que van acudir al lloc dels fets i per l'anàlisi de l'entorn psicològic de la família.

L'auxili a la muntanya i l'estat de Jonathan

Els dos muntanyencs han relatat davant la magistrada els angoixants moments que van seguir la caiguda mortal d'Isak Andic. Segons fonts judicials, tots dos iniciaven la seva ruta cap a les Coves del Salnitre quan es van topar amb el fill de l'empresari, a qui van trobar "bloquejat, afectat i en 'estat de xoc'".

Durant el seu testimoni, van explicar que van poder escoltar com Jonathan relatava als serveis d'emergències que ell anava caminant al davant quan, de sobte, va sentir un soroll de pedres. Davant la gravetat de la situació, un dels excursionistes va prendre el control de la trucada al 112 per poder facilitar les coordenades exactes del succés. Posteriorment, aquest mateix testimoni va acompanyar el fill del difunt fins a la zona d'aparcament, a uns quinze minuts a peu, on esperaven els Bombers.

Pel que fa a l'orografia del terreny, els testimonis, acostumats a fer aquesta mateixa ruta anualment, han coincidit que no es tracta d'un sender especialment perillós. Tanmateix, han matisat que en el punt exacte on es va produir el succés, si un caminant "perd la línia" i rellisca cap al precipici, no existeix cap sortint ni element al qual poder agafar-se.

La controvèrsia policial i l'aparició dels testimonis

La presència d'aquests dos excursionistes a la seu judicial ha estat envoltada de polèmica. La defensa de Jonathan Andic ha denunciat públicament que els Mossos d'Esquadra van excloure deliberadament aquests testimonis dels seus atestats inicials. Van ser els propis advocats de l'investigat qui van aconseguir localitzar-los i presentar-los davant el jutjat.

La rellevància del seu testimoni rau, segons la defensa, en què aquests muntanyencs van impedir físicament que Jonathan s'acostés a la vora del precipici per intentar recuperar l'armilla del seu pare, advertint-lo del greu risc que això comportava.

Els advocats sostenen que el sergent que va liderar la investigació policial va menystenir la importància d'aquests testimonis, tot i que els Mossos disposaven de la identitat i el telèfon d'un d'ells, ja que abans d'acomiadar-se de Jonathan s'havien intercanviat trucades perdudes per conservar el contacte.

Els missatges familiars i la teràpia psicològica

De manera paral·lela, la jornada judicial ha aprofundit en la relació paterno-filial. La jutgessa ha pres declaració a la terapeuta Julia L., encarregada de tractar la família, amb l'objectiu d'esclarir uns missatges de text recuperats del telèfon de l'empresari.

D'entre les comunicacions que consten als informes policials, destaca un missatge datat al juliol de 2025 en què Jonathan Andic feia referència a les fortes discussions mantingudes amb el seu pare: "No m'estranya que pensessis que era capaç fins i tot de matar-te".

Mentre la magistrada considera que aquests textos evidencien una mala relació continuada, la defensa ha argumentat que es tracta d'una expressió estrictament "metafòrica", un recurs habitual dins d'un context de teràpia psicoanalítica.

La magistrada va ordenar en el seu moment als Mossos investigar si en la mort hi van poder intervenir terceres persones, demanant analitzar específicament la "influència" que la psicoterapeuta familiar va poder tenir en el transcurs dels fets.