El nou mapa de les bandes llatines a Barcelona: estructures líquides, menors i exposició a les xarxes
Llunys de les jerarquies dels Latin Kings o els Ñetas, irrompen faccions com els "de la L5" o "Los 300": grups molt joves que utilitzen el tràfic de drogues i la música urbana com a escut per a una violència desenfrenada
Relacionat: Qui són 'Los 300', la banda llatina de Barcelona que utilitza menors per traficar amb drogues
Notícies relacionades
Barcelona i la seva àrea metropolitana assisteixen a una mutació en l'ADN de les bandes llatines. Si fa una dècada el control policial se centrava en estructures piramidals i simbòliques com els 'Latin Kings' o els 'Ñetas', avui els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana s'enfronten a un fenomen molt més volàtil.
Són bandes de "nova generació", com "la de la L5" o "Los 300", que operen amb un modus operandi on la música urbana, l'ús instrumental de menors i la mobilitat al suburbà són les peces clau.
Fotomuntatge amb un senyal carregat de simbologia entre bandes llatines i el parc de Sant Martí de fons
L'"escut" musical i les xarxes
Una de les grans diferències d'aquestes noves bandes, com la radicada al barri de Sant Ildefons de Cornellà, és el seu camuflatge. Ja no s'amaguen en parcs foscos, sinó que s'exposen a YouTube i Instagram sota l'aparença de "grups musicals".
Fonts properes a la banda "de la L5" van detallar a Metrópoli que els seus caps --perfils que barregen nacionalitats peruanes, porto-riquenyes o xilenes-- utilitzen videoclips de música urbana per presumir d'armes, diners i drogues.
"Diuen que són un grup musical, però els videoclips serveixen per llançar 'tiraderas' (atacs verbals) a bandes rivals", van explicar les fonts consultades per aquest mitjà. I és que aquesta exposició digital no és casualitat: funciona com a eina de reclutament i com un desafiament constant a grups contraris com 'Los Trinitarios' o els 'Black Panthers'.
Menors com a "mà d'obra"
Tant "la de la L5" com "Los 300" comparteixen una estratègia comuna que porta de corcoll els investigadors: l'ús sistemàtic de menors d'edat (15, 16 i 17 anys).
Aquests joves són utilitzats per a les tasques de més risc penal, com el tràfic de drogues o els atacs directes amb armes blanques, aprofitant el seu perfil d'inimputabilitat o les penes menors que reben en centres com Can Llupià.
Videoclip de 'Los 300'
En el cas de "Los 300", la captació de menors és el motor de la seva activitat en el tràfic d'estupefaents. Per la seva banda, els "de la L5" utilitzen aquests adolescents per "resoldre problemes" amb bandes rivals, com es va veure el passat 5 d'abril a l'estació d'El Coll-La Teixonera, on es va produir un enfrontament a cops de matxet.
Per a aquests joves, entrar en un centre de menors no és una deshonra, sinó un galó: els seus companys els graven des de fora per "victimitzar-los" i convertir-los en herois del barri a les xarxes socials.
Mobilitat i territorialitat
A diferència de les bandes històriques que es "quedaven" un parc o una plaça, aquestes noves estructures són mòbils. La banda "de la L5" deu el seu nom a la freqüència amb què utilitzen la línia blava del metro de Barcelona per desplaçar-se des del seu nucli a Cornellà fins al cor de la capital o L'Hospitalet de Llobregat.
El suburbà no és només un mitjà de transport, sinó un espai de caça i d'exhibició de poder. "La majoria no tenen ni carnet de cotxe", van detallar les mateixes fonts.
Un desafiament per a la seguretat pública
La policia adverteix que, encara que aquestes bandes no tenen --per ara-- la infraestructura internacional de les grans organitzacions criminals, la seva extrema violència i la seva manca de jerarquia clara les fa més imprevisibles. Es mouen pel "respecte" i la revenja immediata.
La proliferació de matxets i armes blanques en mans de menors, sumada a una cultura que glorifica la delinqüència a través de l'estètica del videoclip, marca el nou repte de seguretat a Barcelona.
