Un mes després de la aparició d'un enorme sots de vuit metres al barri barceloní de Sant Gervasi-la Bonanova, provocat per les obres de la Línia 9 del metro, les conseqüències de l'incident continuen condicionant el dia a dia dels veïns afectats.
Tot i que els treballs de revisió avancen, un volum important de residents encara no podrà recuperar la normalitat ni tornar als seus domicilis a curt termini, ja que els tècnics requereixen un marge de temps més ampli per executar noves i exhaustives comprovacions de seguretat després de detectar un nou sots.
Retards preventius per nous descobriments
Després del desallotjament inicial d'urgència que va afectar prop de 300 persones, la Generalitat de Catalunya ha anat autoritzant un retorn progressiu a mesura que els peritatges garantien l'estabilitat de diverses finques.
Zona afectada pel sots al Putxet
De fet, es preveu que al llarg d'aquesta mateixa setmana s'assoleixi la xifra del 60% de veïns reubicats novament a les seves llars.
Tanmateix, l'escenari és molt més complex per a les famílies i els comerciants que ocupen els quatre edificis més propers al punt exacte de l'enfonsament.
Aquest 40% restant dels evacuats haurà de prolongar la seva estada fora de casa, com a mínim, fins al mes de setembre. Es tracta dels residents dels blocs 2 i 3 del carrer Rubinstein i 3 i 5 del carrer Teodora Lamadrid.
La decisió de mantenir el perímetre d'exclusió respon a motius estrictament preventius derivats de les darreres anàlisis del subsòl i les estructures. Durant les tasques d'inspecció, l'equip tècnic ha detectat una segona cavitat a la zona afectada, així com la aparició d'esquerdes de caràcter estructural en un dels blocs residencials adjacents, la qual cosa obliga a paralitzar qualsevol intent de retorn fins aconseguir una estabilització total.
Inspeccions després de l'aparició d'un sots al Putxet per les obres de la L9
Impacte econòmic i estat de la investigació
El perímetre acordonat i els dubtes sobre la seguretat estructural no només afecten a nivell habitacional, sinó que estan suposant un dur cop per a l'economia local.
El succés ha paralitzat l'activitat de quinze negocis que pateixen danys directes pels desallotjaments, una crisi a la qual se sumen les pèrdues de facturació d'altres establiments del barri a causa de la disminució del pas de vianants i a les evidents dificultats per accedir als carrers tallats.
Alguns d'ells, va informar el Govern, ja s'han donat d'alta per rebre les línies de crèdit de l'Institut Català de les Finances (ICF).
De forma paral·lela als treballs d'assegurament del terreny, les autoritats mantenen oberta una investigació oficial per esclarir què va fallar exactament en els treballs del metro. De moment, la hipòtesi principal que maneja el govern autonòmic suggereix que el col·lapse podria deure's a una injecció insuficient de formigó a la cavitat original.