Ni Nou Barris ni la Sagrera: el barri de Barcelona on es construiran 12.000 habitatges amb una inversió de 50 milions fins al 2028
L'Ajuntament impulsa un pla preventiu de 43 accions a la Marina que inclou la transformació del passeig de la Zona Franca, el foment de l'habitatge públic i la reactivació comercial dels locals a peu de carrer
Relacionat: El barri de Barcelona construït sobre antigues fàbriques del segle XIX: conegut com el Manchester català i amb platges populars
Barcelona està immersa en una remodelació de la seva orografia urbana per redefinir les seves zones residencials en els pròxims anys. En aquesta línia, l'Ajuntament municipal ha posat en marxa un pla per transformar la Marina, un sector tradicionalment marcat pel seu passat industrial.
Aquest territori rebrà una gran injecció econòmica que superarà els 50 milions d'euros fins a l'any 2028. D'aquest total, nou milions provenen directament del Pla de Barris, destinats de manera específica a cohesió social i equipaments de proximitat.
L'objectiu d'aquest moviment no és només urbanístic, sinó que busca avançar-se a les desigualtats i garantir que els veïns actuals i futurs disposin dels serveis essencials abans que es completi l increment demogràfic de la zona.
Nou pulmó residencial
La metamorfosi d'aquest sector de Sants-Montjuïc contempla la construcció de 12.000 habitatges al llarg de la pròxima dècada.
Aquest desenvolupament implicarà l'arribada d'uns 30.000 nous residents, concentrant-se la major part de l'activitat a la Marina del Prat Vermell i la Marina del Port.
Per evitar els errors comesos en altres creixements històrics de la capital catalana, on l'habitatge va arribar molt abans que els serveis bàsics, el pla municipal activa de manera paral·lela la creació d'equipaments sanitaris, educatius i d'oci.
Jaume Collboni durant l'acte
Estratègia de rehabilitació
La meitat de tots els nous immobles projectats seran de protecció oficial, incloent-hi modalitats d'accés que van des del lloguer social fins al lloguer assequible i el dret de superfície.
El pla d'habitatge no es limitarà únicament als blocs de nova construcció, sinó que integrarà una estratègia de rehabilitació que beneficiarà el parc residencial ja existent, sumant serveis comunitaris innovadors com la consergeria veïnal per a les promocions públiques.
Render de la transformació del barri
El passeig de la Zona Franca
La transformació física tindrà el seu punt central en la reforma integral del passeig de la Zona Franca, la gran artèria viària de l'entorn.
Seguint el model aplicat en altres punts clau de Barcelona com l'avinguda Meridiana, el disseny definitiu buscarà guanyar espai per als vianants i les bicicletes mitjançant voreres més amples i carrils bici a la zona central del corredor.
La connectivitat del barri amb la resta de la xarxa urbana també rebrà millores abans que finalitzi l'any.
A la recent ampliació de la línia d'autobús V5 s'hi sumarà l'activació d'una nova línia directa que enllaçarà la Marina amb el centre de Barcelona, reduint els temps de trajecte actuals i trencant l'històric aïllament d'aquesta zona.
Habitatges al barri de la Marina en una imatge d'arxiu
Més equipaments
El projecte global engloba 43 actuacions concretes destinades a cosir i vertebrar els veïnats.
En l'àmbit educatiu, destaca l'obertura d'una nova llar d'infants municipal al carrer Acer, la transformació de l'escola Enric Granados en institut-escola i el trasllat al barri de l'Institut del Disseny i Arts Gràfiques de Barcelona.
A nivell social i esportiu, es contempla la remodelació del camp de futbol Iberia, un centre cívic, un Casal infantil i una nova biblioteca, a més d'accelerar l'obertura del Centre d'Atenció Primària del barri.
Comerç local
L'impuls socioeconòmic vindrà acompanyat per la mobilització de les plantes baixes de titularitat pública.
L'Ajuntament posarà en marxa un pla per activar aquests locals comercials actualment sense ús amb comerços de proximitat i projectes amb impacte social, comptant amb figures tècniques de dinamització empresarial que guiaran l'arribada dels negocis que més requereix la comunitat.
