La família Miró ha viscut entre aules. Les parets de l'escola del carrer Cristóbal de Moura, 153, expliquen una història plena de dedicació i entrega per l'ensenyament. És una història única en si mateixa, però amb un desenllaç que comparteixen cada cop més petites escoles concertades d'alta complexitat repartides per Barcelona.
La manca de recursos, els retards en els pagaments de les subvencions i el descens de la natalitat han acabat ofegant el Col·legi Miró i l'han portat al seu tancament definitiu.
Durant 76 anys, tres generacions de la família Miró van dedicar la seva vida a una escola per la qual també van passar fins a quatre generacions de veïns del barri.
“Ens hem deixat la pell”, assegura Eduard Miró, l'actual director de l'escola.
Una aula del Col·legi Miró de Barcelona
El naixement de l'acadèmia
L'Eduard recorda que el seu pare, Magí Miró, va arribar a Barcelona des de Les Peces, un petit poble de Tarragona. Allà havia treballat com a pagès amb el seu pare elaborant vi, que tots dos transportaven en un carro estirat per mules fins a la capital catalana per vendre'l.
Tanmateix, Magí Miró ja tenia vocació de mestre. El 1947 va fundar l'Acadèmia Miró en un local del carrer de l'Agricultura de Barcelona i, tres anys després, va adquirir el terreny del carrer de Cristóbal de Moura, on l'escola arrelaria i la família acabaria establint-se durant dècades.
El Col·legi Miró de Barcelona
"Tot l'entorn era rural i estava envoltat de fàbriques. El meu avi l'anomenava 'el barri del tomàquet'", comparteix l'Eduard, en al·lusió al Sant Martí de Provençals i el Poblenou d'aquella època.
Pel barri
El Col·legi Miró va néixer com un centre privat, amb quotes molt baixes per a les famílies treballadores que vivien a la zona.
El nivell era “molt alt, exigent i amb excel·lents resultats”, afirma l'actual director.
A més, el seu pare, que tenia molts coneixements en llatí i grec, va voler incorporar-los al logotip de l'escola. Les lletres gregues signifiquen: “Ensenya. Instrueix”.
Col·legi Miró de Barcelona
Una vida dedicada a l'ensenyament
Per tirar endavant el projecte educatiu, Magí Miró va contractar una mestra de parvulari, Dolors Saladrigas 'Lolita', la mare de l'Eduard.
“Al cap de poc temps la va convidar al cinema, li va demanar matrimoni i tots dos es van instal·lar a viure al primer pis de l'edifici, on van formar una família”, explica l'Eduard emocionat.
Amb els anys, la Lolita es va convertir en una de les mestres més recordades del col·legi.
Una aula d'infantil del Col·legi Miró de Barcelona
Els antics alumnes encara evoquen els dibuixos que feia cada divendres a la tarda amb guixos de colors sobre la pissarra, obres efímeres de les quals mai es va arribar a fer cap fotografia, narra l'Eduard.
La mestra va morir el passat 23 de juny, la vigília de Sant Joan, tot just quatre dies després del tancament definitiu del Col·legi Miró.
"La senyora Lolita es va apagar pràcticament al mateix temps que l'escola, posant fi a gairebé 80 anys d'història", lamenta l'Eduard.
47 anys de direcció
L'Eduard va començar a fer classes als 19 anys, igual que la seva dona, Montse Gales, que es va incorporar a l'escola amb la mateixa edat. Junts han codirigit el centre durant 47 anys.
En aquest temps, el col·legi ha guanyat premis de poesia als Jocs Florals de Perpinyà i els de Barcelona, a més del premi Baldiri Reixac per ser l'escola que més va promoure l'ensenyament del català en un entorn totalment castellanoparlant.
Una classe del Col·legi Miró de Barcelona
Relleu generacional
El futur del centre estava assegurat. La filla de l'Eduard i la Montse, Mar i Cel, i el seu marit Roger també són mestres i haurien continuat amb l'ensenyament al centre.
A més, part del professorat eren antics alumnes de l'escola que han continuat aquests anys amb el llegat instaurat per Magí Miró.
“Ens ha condemnat la desídia de l'Administració per cuidar l'escola més antiga del barri, on han estudiat quatre generacions de famílies. Hi ha hagut besàvies que han portat les seves besnetes a la nostra escola”, lamenta l'Eduard.
Façana del Col·legi Miró de Barcelona
El Col·legi Miró ha tancat les portes definitivament aquest curs 2025-2026, però encara que els seus alumnes ja han estat reubicats en altres centres, la petjada d'aquesta petita escola de barri i de la família que l'ha sostinguda fins a superar el límit de les seves capacitats continuarà formant part de la memòria de Sant Martí i de Barcelona.