Tres generacions de directors han estat al capdavant del Col·legi Sant Rafael de Barcelona. L'avi de la Débora va fundar l'escola el 1965, fa més de 60 anys, i va ser la seva mare qui va prendre les regnes de l'escola posteriorment.
Ara, l'actual directora ha d'afrontar el tancament d'un projecte educatiu molt estimat al barri.
Aquest curs 2025-2026 serà l'últim del col·legi concertat, que ofereix escolarització tant a les etapes d'infantil com de primària, després de perdre el concert en diversos dels seus cursos.
La Débora explica, en declaracions a Metrópoli, que ja ha comunicat el tancament a les famílies i que els infants afectats es reubicaran en altres escoles de la zona al juny.
Motius del tancament
Segons el Consorci d’Educació, la clausura es deu a la baixada de la demanda, conseqüència del descens demogràfic.
La direcció del col·legi, per la seva banda, apunta a altres factors: els retards en el pagament de les subvencions, l'infrafinançament a la concertada i l'acumulació d'impagaments.
El Col·legi Sant Rafael de Barcelona
Es tracta de les mateixes raons que va esgrimir el Col·legi Miró el passat desembre quan va anunciar que també cessava la seva activitat el proper curs.
Dificultats per sobreviure
Ambdós centres comparteixen característiques: petits, familiars, d'una sola línia i laics —el que implica que no compten amb el suport d'una gran institució que actuï com a coixí financer—.
A més, estan ubicats al districte de Sant Martí, al barri de Sant Martí de Provençals, per la qual cosa escolaritzen un elevat nombre d'alumnes vulnerables procedents de zones properes.
Façana del Col·legi Miró de Barcelona
Aquest curs 2025-2026, el Consorci d’Educació va delimitar Provençals i la Verneda i la Pau com a àrees de complexitat mitjana –entre un 20% i un 35% de vulnerabilitat—.
Tanmateix, el Besòs i el Maresme, que està a unes poques illes de cases d'ambdós col·legis, és un dels barris d'alta complexitat de la ciutat, amb més d'un 35% d'alumnat vulnerable.
En aquest context, aquestes escoles han assumit sovint una major càrrega d'estudiants amb necessitats psicosocials, per sobre de la seva capacitat econòmica.
Dèficit
Actualment, la xarxa concertada arrossega un dèficit de 1.540 euros per alumne d'infantil i primària i de 1.884 euros a l'ESO.
En no cobrir-se la totalitat dels costos, les aportacions de la Generalitat resulten insuficients i acaben ofegant financerament molts centres, especialment els de menor mida.
Una aula d'infantil al Col·legi Miró de Barcelona
25 escoles tancades
En els darrers anys, 25 col·legis concertats han interromput la seva activitat.
La secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Meritxell Ruiz, va assenyalar que el tancament d'una escola concertada és “doblement dramàtic”.
“No només es perd el projecte educatiu, sinó que els directors es veuen obligats a acomiadar els treballadors, els quals perden l'antiguitat”, va subratllar.
En el cas del Sant Rafael, sense anar més lluny, desapareixeran deu places de mestres i una vetlladora, a més d'altres treballadors que fan que el centre segueixi endavant, com les cuineres o el personal de neteja.
Carrer Menorca de Barcelona, on es troba el Col·legi Sant Rafael de Barcelona
Acord històric
En paral·lel, el passat 10 de març, el Govern de la Generalitat va signar un acord amb les cinc patronals de la concertada per destinar, fins al 2030, un total de 390,9 milions d'euros i donar resposta a una reivindicació històrica del sector.
Aquest mateix any, els centres amb més d'un 30% d'alumnat vulnerable veuran incrementades en un 50% les ajudes destinades a les despeses de funcionament.
A més, 155 milions s'invertiran en reforçar les plantilles, que no es revisaven des de fa 30 anys.
Aquest acord, celebrat per les patronals, va arribar tan sols un dia després que es pactés el nou conveni per a l'escola pública amb UGT i CCOO, cosa que ha desfermat una onada de protestes massives que s'ha estès durant tota una setmana.