El popular barri de Barcelona en ple creixement on arribarà una de les línies de metro més concorregudes: més enllà del 2030
La prolongació de la línia groga serà la columna vertebral d’un megaprojete històric
Barcelona es prepara per culminar la transformació urbanística més ambiciosa de la seva història contemporània, i el subsòl serà l’encarregat de bombar vida a aquest nou epicentre.
Recentment, l’alcalde Jaume Collboni i el conseller de Presidència, Albert Dalmau, van certificar en una Comissió Mixta el compromís d’adjudicar el projecte executiu d’aquesta infraestructura abans que acabi l’any.
Aquest avanç ferroviari no és una obra aïllada, sinó la peça mestra que vertebrarà un barri cridat a liderar el futur de la capital catalana.
Motor d’una metamorfosi urbana
Estació de metro de Trinitat Nova (L4)
L’arribada de la línia groga a aquesta zona pren tot el seu sentit en emmarcar-se en la injecció de 260 milions d’euros que les administracions destinaran fins al 2031 per transformar radicalment l’entorn de La Sagrera.
A la superfície, la històrica barrera de les vies donarà pas a la construcció de més de 11.300 nous habitatges, dels quals pràcticament la meitat, un 48,8%, gaudiran d’algun tipus de protecció oficial per garantir el dret dels veïns a quedar-se a la ciutat.
Tothom aquest immens complex residencial respirarà gràcies a un pulmó verd de 36 hectàrees, que es convertirà en el parc més gran de Barcelona, dissenyat per cosir la cicatriu urbana i connectar de manera natural els barris adjacents fins al riu Besòs.
A més, el pla preveu la dotació de serveis essencials, aixecant noves llars d’infants, escoles, instituts, centres esportius i ambulatoris (CAP) per donar resposta al previsible augment demogràfic.
Tres parades clau
Sota aquest nou gran llenç urbà discorrerà l’esperada ampliació de la L4.
Render de la futura estació de La Sagrera
El projecte de mobilitat, que arrossega una inversió global estimada en 375 milions d’euros, sumarà tres quilòmetres de longitud a la xarxa, incloent-hi la perforació de 2,3 quilòmetres de túnels de nova creació.
La línia estendrà els seus tentacles des del seu actual final a La Pau per inaugurar tres noves estacions: Santander, que donarà servei a l’àrea residencial del sud del Triangle Ferroviari; Sagrera-TAV, situada sota l’àrea de màxim desenvolupament comercial; i la parada definitiva de La Sagrera.
Plegades, aquestes infraestructures redefiniran completament l’accessibilitat d’una zona que durant dècades ha patit l’aïllament derivat de les infraestructures ferroviàries en superfície.
Un nus de transports
L’objectiu final d’aquesta sinergia entre urbanisme i mobilitat és convertir la futura estació de La Sagrera Alta Velocitat en un node de transport imbatible.
Imatge d’arxiu de la parada de Verdaguer a la L4 del metro de Barcelona / EUROPA PRESS
Un cop completat el projecte, els milers d’usuaris que transiten per aquest intercanviador subterrani podran enllaçar de manera immediata amb les línies L4, L9 i L10 del metro, a més de connectar amb les artèries L1 i L5 a les immediacions.
Aquest desplegament metropolità s’afegirà a la integració total amb les línies R1, R2, R4 i R11 de Rodalies, culminant amb l’accés directe a la xarxa d’Alta Velocitat.
Els experts en planificació urbana coincideixen que el volum de passatgers i la connectivitat d’aquest nou ecosistema ferroviari només seran comparables a l’incessant tràfec que experimenta cada dia la cèntrica plaça de Catalunya.
