La mobilització veïnal i de les entitats memorialistes ha aconseguit salvar de l'enderroc una part emblemàtica de l'antiga presó de dones de la Trinitat, presó on el franquisme va empresonar adúlteres, lesbianes o prostitutes i que és "exemple de la lluita de gènere i democràtica".
Metrópoli va informar de l'enderroc fa unes setmanes i ara, EFE confirma que la lluita veïnal ha aconseguit mantenir un símbol per al barri.
Trinitat Uneix i Comissió de la Dignitat són algunes de les entitats impulsores del futur espai de memòria previst per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que s'ubicarà en aquesta presó del districte de Sant Andreu.
Aquest enderroc, que se suma al que ja es va fer el 2009 per suprimir part de la instal·lació, facilitarà la continuïtat dels treballs de reurbanització de la zona nord del barri, que inclouen la construcció de més de 300 pisos protegits.
Render de la reurbanització de Trinitat Vella
Rememorar les presoneres
Aquí van ser empresonades milers de preses polítiques, prostitutes, adúlteres i avortistes, entre altres dissidents del règim franquista, des de 1963 i fins a 1983, quan va passar a ser un centre penitenciari d'homes joves.
La idea de rememorar l'antiga presó de dones va sorgir de Trinitat Uneix, que el 2021 va presentar la idea al barri, tenint en compte que el centre penitenciari acabaria, com està passant, sent enderrocat per edificar 391 pisos, dels quals 45 privats i la resta protegits.
Llum verda del Govern
Tot i trobar-se amb el rebuig de molts veïns, Trinitat Uneix va sumar forces, juntament amb altres associacions, amb la Comissió de la Dignitat, qui finalment va demanar al Govern que l'antiga presó de dones —actual Centre Penitenciari de Joves, tot i que aquest serà traslladat al nou complex de la Zona Franca abans d'acabar l'any—, fos declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
La Generalitat va aprovar aquesta declaració el passat mes d'abril.
Acord entre Ajuntament i Generalitat
El novembre de 2025, el plenari del districte de Sant Andreu va donar llum verda a una proposició de Junts per Barcelona amb la qual es volia preservar la presó de manera "parcial", proposta que es va aprovar amb els vots a favor de Barcelona en Comú i ERC, però no amb els dels socialistes.
El mateix va passar al ple municipal, on el govern de Jaume Collboni es va abstenir en la votació sobre una proposició presentada per ERC que reclamava, entre altres, declarar la presó com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Tanmateix, mesos després, el Govern, també liderat pel PSC, va pactar amb l'Ajuntament de Barcelona preservar el cos de guàrdia de la presó i els elements “singulars” de l'interior de l'edifici, així com reubicar els elements del portal d'accés a l'entorn més proper de la part que es conserva de la presó.