Barcelona es prepara per culminar la transformació urbanística més ambiciosa de la seva història contemporània, i el subsòl serà l’encarregat de bombejar vida a aquest nou epicentre.
Recentment, l’alcalde Jaume Collboni i el conseller de Presidència, Albert Dalmau, van certificar en una Comissió Mixta el compromís d’adjudicar el projecte executiu d’aquesta infraestructura abans que acabi l’any.
Aquest avanç ferroviari no és una obra aïllada, sinó la peça mestra que vertebrarà un barri cridat a liderar el futur de la capital catalana.
El motor d’una metamorfosi urbana sense precedents
L’arribada de la línia groga a aquesta zona pren tot el sentit en emmarcar-se en la injecció de 260 milions d’euros que les administracions destinaran fins al 2031 per transformar radicalment l’entorn de La Sagrera.
Render de la futura estació de La Sagrera
A la superfície, la històrica barrera de les vies deixarà pas a la construcció de més de 11.300 nous habitatges, dels quals pràcticament la meitat, un 48,8%, gaudiran d’algun tipus de protecció oficial per garantir el dret dels veïns a quedar-se a la ciutat.
Tots aquest immens complex residencial respirar gràcies a un pulmó verd de 36 hectàrees, que esdevindrà el parc més gran de Barcelona, dissenyat per cosir la cicatriu urbana i connectar de manera natural els barris adjacents fins al riu Besòs.
A més, el pla preveu la dotació de serveis essencials, aixecant noves llars d’infants, escoles, instituts, centres esportius i ambulatoris (CAP) per donar resposta a l’augment demogràfic previsible.
Tres parades clau i un túnel de 375 milions
Sota aquest nou gran llenç urbà discorrerà l’esperada ampliació de la L4.
El projecte de mobilitat, que arrossega una inversió global estimada en 375 milions d’euros, sumarà tres quilòmetres de longitud a la xarxa, incloent-hi la perforació de 2,3 quilòmetres de túnels de nova creació.
Imatge d’arxiu de la parada de Verdaguer a la L4 del metro de Barcelona / EUROPA PRESS
La línia estendrà els seus tentacles des del seu actual final a La Pau per inaugurar tres noves estacions: Santander, que donarà servei a l’àrea residencial del sud del Triangle Ferroviari; Sagrera-TAV, situada sota l’àrea de màxim desenvolupament comercial; i la parada definitiva de La Sagrera.
Plegades, aquestes infraestructures redefiniran completament l’accessibilitat d’una zona que durant dècades ha patit l’aïllament derivat de les infraestructures ferroviàries en superfície.
Un nus de transports a l’alçada de plaça Catalunya
L’objectiu final d’aquesta sinergia entre urbanisme i mobilitat és convertir la futura estació de La Sagrera Alta Velocitat en un node de transport imbatible.
Un cop completat el projecte, els milers d’usuaris que transiten per aquest intercanviador subterrani podran enllaçar de manera immediata amb les línies L4, L9 i L10 del metro, a més de connectar amb les artèries L1 i L5 a les immediacions.
A aquest desplegament metropolità s’hi afegirà la integració total amb les línies R1, R2, R4 i R11 de Rodalies, culminant amb l’accés directe a la xarxa d’Alta Velocitat.
Els experts en planificació urbana coincideixen que el volum de passatgers i la connectivitat d’aquest nou ecosistema ferroviari només seran comparables al tràfec incessant que experimenta cada dia la cèntrica plaça de Catalunya.
