Un ampli dispositiu policial encapçalat per la Guàrdia Urbana, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, ha desallotjat un gran assentament barraquista al barri barceloní de La Sagrera durant el matí d'aquest dimecres, 25 de març.
La intervenció ha afectat dos nuclis de barraques situats a l'entorn del Pont del Treball Digne, ubicats en uns terrenys que són propietat del gestor ferroviari Adif, al districte de Sant Andreu.
La regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, ha detallat que el desallotjament ha afectat 126 persones, 4 de les quals dones i cap menor i també que hi ha hagut 2 detinguts.
Villanueva ha explicat que un dels detinguts és per una ordre de cerca i captura i l'altre per infracció de la llei d'estrangeria, mentre que ha assenyalat que 58 persones han accedit a l'atenció amb serveis socials i la resta ho han rebutjat.
Informe de bombers
Segons ha justificat l'Ajuntament de Barcelona, aquesta intervenció no estava programada a llarg termini, sinó que s'ha precipitat amb caràcter d'urgència arran d'un informe emès pels Bombers de Barcelona.
Operatiu del desallotjament de l'assentament
Aquest document alerta que existeix un "risc molt greu i imminent" per a la vida i la integritat de les persones que habiten en aquests habitatges precaris, cosa que ha motivat la ràpida actuació policial i institucional.
Sebastià Massagué, sotscap del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), ha explicat que aquest cap de setmana hi va haver un incendi en una de les 40 barraques de l'assentament on hi ha electrodomèstics, sistemes de gas butà i fogueres.
Per gestionar les conseqüències immediates d'aquest desallotjament, el consistori ha desplaçat a la zona equips de professionals del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), encarregats d'avaluar la vulnerabilitat dels afectats, així com efectius dels serveis municipals de neteja per intervenir als terrenys un cop buidats.
Afectats per l'operatiu a l'assentament de La Sagrera
Villanueva ha apuntat que els equips de neteja municipals estan netejant ambdós nuclis, en uns treballs que ha assegurat que s'allargaran dies, i que properament es retornaran els terrenys a la propietat, descartant així una possible tornada dels assentats.
"L'actuació s'ha fet per protegir la vida de les persones. I volem recordar que és voluntari que es vinculin als serveis socials per oferir-los ajudes en funció de cada cas", ha sostingut la regidora.
Indignació social per la manca d'avís i d'alternatives
Tanmateix, la manera en què s'ha executat l'operatiu ha aixecat fortes crítiques entre els veïns i les xarxes de suport mutu del barri. Segons denuncien aquests col·lectius, al macroassentament de La Sagrera viuen actualment entre 200 i 300 persones, algunes de les quals fa cinc anys que estan arrelades en aquest punt.
Les entitats socials critiquen durament que l'operació s'hagi dut a terme sense cap mena de notificació prèvia, cosa que impossibilita que les famílies afectades puguin buscar alternatives residencials dignes.
En aquest sentit, acusen obertament el govern municipal d'utilitzar l'excusa de la seguretat per amagar el que consideren una rentada de cara.
Agent durant l'operatiu a La Sagrera
Aquest grup denuncia que el govern de l'alcalde Jaume Collboni "mitjançant desallotjaments desplaça les persones pobres del paisatge urbà, reiteradament, en benefici dels processos de gentrificació dels barris. No és 'seguretat', són polítiques eugenèsiques".
Nou desallotjament
L'operatiu d'avui se suma a l'actuació duta a terme el passat 10 de febrer al polígon de la Zona Franca, on la Guàrdia Urbana, també amb el suport dels Mossos d'Esquadra, va aixecar part d'un gran campament on malvivien al voltant de 175 persones.
En aquella ocasió, però, el relat institucional va ser diferent. Tant l'Ajuntament com el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) van insistir a catalogar l'operació no com un desallotjament definitiu, sinó com una retirada temporal i "imprescindible" per motius d'insalubritat.
La presència d'una greu plaga de rates va obligar a sanejar la zona amb productes químics, forçant els acampats a abandonar l'espai amb la promesa que podrien tornar un cop desaparegués el risc tòxic.