L'hepatitis B i l'hepatitis C poden romandre durant anys sense provocar símptomes clars. Una analítica de sang pot ajudar a detectar la infecció i conèixer l'estat del fetge abans que apareguin complicacions.
A Espanya, l'hepatitis C activa afecta el 0,14% de la població i la taxa de curació supera el 94%, segons dades del Ministeri de Sanitat. Tot i això, s'estima que al voltant de 13.000 persones continuen sense estar diagnosticades. En el cas de l'hepatitis B, la prevalença és baixa, amb uns 500 casos anuals, principalment entre adults que no van ser vacunats correctament durant la infància.
Dos virus que afecten el fetge
Tot i que l'hepatitis B i l'hepatitis C afecten el mateix òrgan, no són la mateixa infecció. Es diferencien en la forma de transmissió, les possibilitats de prevenció i el tractament.
L'hepatitis B pot aparèixer com una infecció aguda i resoldre's, encara que en alguns casos pot esdevenir crònica i requerir seguiment mèdic. A més, existeix una vacuna per prevenir-la. La transmissió es produeix principalment a través de la sang i determinats fluids corporals.
L'hepatitis C, en canvi, té una major tendència a fer-se crònica quan no es detecta i tracta. Actualment existeixen tractaments molt eficaços que permeten curar la infecció en la majoria dels pacients. La seva transmissió es produeix principalment per contacte amb sang infectada.
“Una de les principals dificultats és que aquestes infeccions poden passar desapercebudes durant molt de temps. Una analítica alterada, un antecedent de risc o una infecció antiga no estudiada poden ser la pista que permeti diagnosticar abans que hi hagi dany hepàtic avançat”, explica la doctora Victoria Andreu, cap del Servei de l'àrea d'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.
Quan l'hepatitis no dona símptomes
Un dels principals problemes a l'hora de detectar aquestes infeccions és que poden no produir símptomes en les primeres fases. I quan apareixen, no sempre són fàcils de relacionar amb una malaltia del fetge. El cansament intens, el malestar general, les nàusees, la pèrdua de gana o el dolor abdominal poden confondre's amb altres problemes i passar desapercebuts.
En alguns casos poden aparèixer senyals més reconeixibles, com la coloració groguenca de la pell o els ulls, coneguda com a icterícia, o una orina més fosca de l'habitual. Tot i així, no tenir cap d'aquests símptomes no significa que no existeixi una infecció.
Per aquest motiu, també convé prestar atenció a determinats antecedents. Les alteracions en les proves hepàtiques, el contacte previ amb material punxant o la realització de tatuatges o pírcings sense garanties adequades d'esterilització són algunes de les situacions que poden justificar una valoració mèdica.
“El primer pas és saber quin virus està implicat i com està el fetge. En l'hepatitis B cal comprovar la situació immunitària, valorar la necessitat de seguiment i prevenir la transmissió; en l'hepatitis C, confirmar el diagnòstic permet plantejar un tractament curatiu en molts pacients”, assenyala la doctora Andreu.
Una analítica pot ser el primer pas
El diagnòstic de l'hepatitis B i l'hepatitis C es realitza principalment mitjançant una anàlisi de sang. Aquesta prova permet comprovar si existeix una infecció, identificar el virus implicat i valorar si hi ha activitat viral.
En funció dels resultats, l'estudi es pot completar amb altres proves, com una ecografia o tècniques destinades a conèixer el grau de fibrosi del fetge. No es tracta únicament de confirmar si existeix una infecció, sinó també de conèixer com es troba l'òrgan i si existeix algun grau d'afectació.
A partir d'aquesta informació, l'especialista pot determinar si és necessari iniciar un tractament, realitzar controls periòdics o adoptar mesures específiques per reduir el risc de transmissió i protegir la salut hepàtica a llarg termini.
“Detectar la infecció de forma precoç permet conèixer com es troba el fetge i decidir què necessita cada persona en funció del tipus de virus, l'activitat de la infecció i el grau d'afectació hepàtica”, apunta la especialista.
Detectar abans que apareguin complicacions
El diagnòstic precoç permet actuar quan encara no existeixen danys hepàtics avançats. En el cas de l'hepatitis C, a més, els tractaments actuals ofereixen altes taxes de curació, mentre que en l'hepatitis B el seguiment mèdic permet controlar l'evolució de la infecció i valorar quan és necessari intervenir.
Cada pacient necessita un abordatge diferent, per la qual cosa conèixer el tipus de virus i l'estat del fetge resulta fonamental per decidir els següents passos. “Aquest abordatge individualitzat és el que permet actuar a temps i evitar que el diagnòstic arribi quan ja existeixen complicacions”, conclou la doctora Andreu.