El debat sobre la manca d'habitatge passa de manera inexorable pels promotors i els constructors. Com veuen la situació a Barcelona i a l'àrea metropolitana? Ho té clar Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors i Constructors d'Espanya (APCE) i de la seva delegació a Catalunya. Entén que, en algun moment, s'haurà d'apostar per augmentar les construccions cap amunt. Una ciutat, per tant, més densa.
“Si hi ha una emergència habitacional i la majoria vol viure a Barcelona, només queda l'opció de créixer cap amunt”, assegura en aquesta entrevista a Hotel Metròpoli, les converses que organitza Metròpoli a l'Hotel Eurostars Barcelona Central, amb el periodista Carlos Losada.
L'encariment constant de l'immobiliari, tant al mercat de compravenda com al de lloguer, sol generar tensions socials i mirades receloses cap a les empreses privades. “No ens interessa com a sector que els costos dels pisos vagin augmentant”, assenyala Vilajoana.
Però, quin és el problema central que impedeix una construcció més gran i més ràpida?
El veritable coll d'ampolla de l'edificació es produeix quan la velocitat d'execució xoca amb els terminis que imposa l'administració.
La concessió d'una llicència municipal pot endarrerir-se entre 5 i 20 mesos segons la càrrega de treball del municipi. A aquest tràmit cal sumar-hi entre 15 i 24 mesos d'obra pròpiament dita i entre 3 i 4 mesos finals per a les gestions de la postconstrucció. Aquesta dilació impossibilita respondre de manera àgil davant una urgència habitacional.
“Es triga entre dos anys i mig i quatre anys i mig a posar un habitatge al mercat, al segle XXI no ens ho podem permetre”, assegura Vilajoana.
Xavier Vilajoana, a l'entrevista a 'Hotel Metròpoli'
Els obstacles burocràtics i l'excés regulatori generen una enorme incertesa a les empreses i als fons d'inversió. Vilajoana denuncia que la manca de consens entre els grans partits impedeix modificar reformes urgents com la Llei del Sòl, encallada des de fa una dècada per desavinences normatives.
L'estabilitat de les regles de joc frena l'arribada del capital intensiu necessari per posar en marxa promocions i transformar el sòl en habitatge final, deixant aturat sòl públic i privat per igual. “Hi ha una paràlisi per inseguretat jurídica, i manca voluntat política per canviar lleis que fa deu anys que estan bloquejades”, incideix Vilajoana.
A Barcelona, l'alcalde Jaume Collboni insisteix en l'anomenat “dret a quedar-se”, i ha aconseguit que la idea comenci a ser defensada per altres alcaldes europeus i d'altres grans ciutats globals. Vilajoana, però, discrepa d'això: “El dret a quedar-se em sembla un ‘claim’ electoralista, perquè és impossible que tothom càpiga a la ciutat”.
Xavier Vilajoana, durant l'entrevista a 'Hotel Metròpoli'
Vilajoana considera que ha estat un error que l'Ajuntament no hagi estat capaç de modificar la mesura del 30% de protecció pública per a les noves promocions immobiliàries. Afirma que l'obligació del 30% ha frenat en sec les grans rehabilitacions a Barcelona i l'oferta d'obra nova.
Llavors, què es pot fer en els pròxims anys? Davant els límits territorials d'urbs molt denses, el president de la patronal defensa que el creixement en alçada és l'única via realista quan el sòl disponible s'esgota. “Si hi ha una emergència habitacional i la majoria vol viure a Barcelona, només queda l'opció de créixer cap amunt”, assegura, encara que és una mesura polèmica, perquè només es podria aplicar a les noves promocions, ja que les anomenades “remuntes” són complicades en una ciutat amb una construcció ja molt madura.
El balanç productiu continua mostrant un dèficit estructural preocupant. Amb una producció anual estancada al voltant de les 15.000 unitats a Catalunya, el volum d'edificació ni tan sols arriba a cobrir la formació neta de noves llars.
Fins i tot accelerant el ritme de construcció de manera immediata, el marge acumulat d'anys d'apatia exigirà un esforç sostingut i coordinat entre el sector públic i el privat per garantir l'accés real a l'habitatge a les futures generacions, incideix Vilajoana en aquesta entrevista a Hotel Metròpoli.