La directora Isona Passola fa un pas al costat: es jubila i cedeix la productora de 'Pa Negre' al seu fill

Isona Passola fa un pas al costat. La directora, productora i guionista barcelonina ha cedit el control de la seva empresa, Massa d’Or Produccions, al seu fill, Joan Teixidor, actual director dels reoberts cinemes de l’Espai Texas de Barcelona.

Així consta al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME), que registra el cessament de la progenitora com a administradora de la societat i el nomenament del seu descendent, a més del trasllat de la seu al carrer Bailèn 205, al barri de la Vila de Gràcia, on es troben ubicades les sales.

Segons ha explicat la mateixa Passola en conversa amb Metrópoli, el motiu del traspàs de poders a la mercantil es deu a la jubilació, amb 72 anys, de qui va ser presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català durant gairebé una dècada, entre els anys 2013 i 2021.

Tanmateix, ha assegurat que seguirà vinculada "a la creació artística i cultural", tot i que ha assenyalat que el seu fill "està preparat per assumir el repte". "Una mai deixa de crear ni de pensar, encara que es jubili", ha afegit.

Tot i allunyar-se de la gestió diària de la productora que va fundar el 1992, Passola seguirà vinculada a l'Ateneu Barcelonès, del qual n'és presidenta. "Una mai es retira d'això", ha assenyalat en conversa amb aquest digital, tot i que ha

Un llegat cinematogràfic històric

Amb la cessió de Massa d'Or, Passola culmina una etapa per al cinema català contemporani. Sota la seva batuta, la productora independent va fer història amb cintes com Pa negre (2010). Dirigida per Agustí Villaronga, es va convertir en un fenomen absolut i en la primera pel·lícula en català a guanyar nou premis Goya, inclòs el de Millor Pel·lícula.

Aquest tàndem també va fructificar en obres com El mar (1999) i l'ambiciosa adaptació d'Incerta glòria (2017). Més enllà de la ficció, Passola ha dirigit i produït documentals de marcat caràcter polític i social com Catalunya-Espanya (2009) i L'endemà (2014).

El seu compromís amb l'audiovisual català es va evidenciar durant els seus vuit anys com a presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català (2013-2021). Des d'aquesta institució va consolidar els Premis Gaudí, va idear el circuit de distribució Cicle Gaudí per portar estrenes a desenes de municipis sense sales comercials i va fer d'altaveu per reclamar el finançament de l'audiovisual a Catalunya i l'establiment de quotes lingüístiques.

Primera dona a presidir l'Ateneu Barcelonès

Convertida el febrer de 2021 en la primera dona a liderar l'Ateneu Barcelonès en els seus més de 160 anys d'història, Passola es dedicarà a la seva activitat com a màxima responsable de la institució.

El març de 2025 va revalidar el càrrec en guanyar les eleccions amb la candidatura "L'Ateneu Batega", iniciant un segon mandat que s'estendrà fins al 2029.

Des d'aquesta institució, impulsa el debat sobre el paper de la cultura catalana, la integració de la població acabada d'arribar a través de l'ateneisme i la defensa de la llengua.

Arrels familiars i activisme

La trajectòria de Passola, guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2012 i el Premi d'Honor Lluís Carulla el 2011, no s'entén sense el seu entorn familiar.

És filla de l'empresari Ermengol Passola i Badia, un dels grans promotors de la cultura catalana durant la dictadura franquista.

El seu pare, fundador de Mobles Maldà, va ser un dels impulsors de la Nova Cançó a finals dels anys cinquanta, un moviment artístic que va reivindicar l'ús del català a l'espai públic en ple franquisme.

Aquest moviment de protesta contra el règim va agrupar una gran quantitat d'artistes del moment, com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat o Maria del Mar Bonet, entre d'altres.