Publicada
Actualitzada

Valentín Roma ha presentat aquest dimarts, 22 de setembre, la fulla de ruta que orientarà la seva direcció al MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) després d'incorporar-se a la institució el passat juliol.

La presentació ha comptat amb la participació de Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l'Ajuntament de Barcelona; Jordi Martí, secretari d'Estat de Cultura; Josep Maria Carreté, secretari general del Departament de Cultura de la Generalitat i Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació MACBA. Tots ells han valorat positivament el canvi de cicle institucional i el projecte del nou director.

Els continguts, al centre

Roma, visiblement nerviós però alhora il·lusionat, ha assenyalat que el seu objectiu és desplegar un projecte museístic reconeixible, amb línies de treball i variables crítiques pròpies. El programa té com a objectiu sortir dels successius nínxols institucionals i els seus automatismes, definir una veu reconeixible i recuperar la capacitat del MACBA per ser, alhora, incisiu i decisiu.

Per això, el MACBA augmentarà la freqüència de les seves mostres, dialogarà amb pràctiques i disciplines no sempre concebudes per a presentacions expositives i establirà uns continguts i unes gramàtiques separades dels “slangs curatorials i de la transformació del museu en una mena de photocall on la ideologia es declina a mode de hashtag”, segons paraules de Roma.

Línies de treball

Roma ha argumentat que el museu ha estat “protagonista, pioner i realment rellevant quan ha abandonat qualsevol dels nínxols que han envoltat les institucions museogràfiques”. En aquest sentit, ha subratllat que el seu projecte parteix del reconeixement a la memòria institucional del MACBA durant les seves tres dècades d'història.

Per això s'estableixen algunes línies de continuïtat i s'incorporen nous tipus de projectes que han aflorat en un programa de continguts estructurat sobre una desena de línies temàtiques.

“No estem elaborant un projecte de refundació del museu. Estem establint línies de continuïtat que recullin el millor del que s'ha fet en els trenta anys d'existència del MACBA i, alhora, estem proposant tota una sèrie de camps d'atenció, unes tipologies de projectes que potser no han tingut cabuda fins avui al museu”, ha afirmat.

Pla a llarg termini

El nou cicle institucional es desenvoluparà amb un horitzó de tres anys. La primera etapa ocuparà des de principis de 2027 fins al setembre de 2028, quan s'enunciaran els diversos eixos de continguts, així com una presentació de Col·lecció diferent.

A partir del setembre de 2028, després de l'entrada en funcionament de l'ampliació, que no es considera un punt d'arribada sinó una frontissa cap a nous cicles del museu, s'obrirà una segona etapa de desenvolupament del projecte que finalitzarà el desembre de 2029 i permetrà analitzar resultats i detectar àmbits de millora.

Valentín Roma al costat de les institucions del Consorci del MACBA Miquel Coll - Cedida

Una de les paraules clau del nou període serà “usos”: usos públics, culturals, crítics, etc. La direcció considera que una institució pública es construeix a través de les diferents formes en què la ciutadania la utilitza i s'hi relaciona.

Per això, un dels objectius prioritaris serà ampliar i diversificar els usos i les audiències del museu, plantejar des del diàleg i la capacitat propositiva altres formes de relació amb els contextos del MACBA, evitant tant les interpretacions paternalistes com una visió del que és local entesa com a quota.

El projecte contempla també el desenvolupament d'un pla patrimonial propi, que integri la Col·lecció, l'arxiu i el CED i que permeti investigar i mostrar els fons del MACBA més enllà de les lògiques de l'inventari, a partir del paper rellevant que l'ampliació del museu tindrà en aquest plantejament.