Ada Colau ha obert la porta a tornar a la primera línia política. Recol·locada al capdavant de la fundació dels comuns, l'exalcaldessa de Barcelona no ha aguantat ni dos anys des de la seva marxa de l'Ajuntament per amenaçar amb el seu retorn.
Amb Gerardo Pisarello com a subjecte escollit per intentar recuperar el consistori barceloní l'any vinent --les possibilitats del qual es debaten entre escasses i nul·les--, Colau ha fixat la seva mirada en Madrid, convençuda d'una suposada capacitat per aglutinar l'espectre fragmentat de l'esquerra sota una candidatura única.
El seu historial apunta al contrari. L'exregidora, que no entén això de fer un pas al costat, va deixar la capital catalana en un estat de decadència, sense l'ànima i el dinamisme que sempre l'havien caracteritzat i dividida entre els partidaris del 'no' a tot i aquells que desitjaven el seu final a l'alcaldia per recuperar la ciutat.
En un moment convuls en l'àmbit polític nacional, Colau ha emergit com una amenaça sota el disfressa del populisme que ha caracteritzat la seva trajectòria política, que tant de mal ha fet a Barcelona i que, ara, podria aterrar a la capital del país.