La necessitat d’augmentar la productivitat, que descendeixi el percentatge d’absentisme laboral, que la pressió fiscal sigui menor i que Barcelona sigui capaç de posar en valor tots els seus actius, sense menysprear el turisme, forma part de la llista de preocupacions d’Antoni Cañete, president de la patronal Pimec.
A aquesta llista, però, s’hi afegeix també la voluntat de Cañete d’aconseguir un major espai a la Cambra de Comerç per a les petites i mitjanes empreses, rebutjant les anomenades “cadires de plata”, les vocalies que paguen les grans empreses per governar la Cambra. “Amb les cadires de plata es desvirtua la democràcia cameral, amb 18 vots de 44 es podrà governar la Cambra de Barcelona”, assenyala Cañete.
El president de Pimec assenyala, en una nova entrega d’Hotel Metròpoli, l’espai de converses de Metròpoli a l’Hotel Barcelona Central, conduït pel periodista Carlos Losada i amb la participació d’Albert Martínez, periodista de Crónica Global, que l’assignació de deu escons a canvi d’aportacions econòmiques a la Cambra de Comerç retira deu epígrafs sectorials del sufragi universal, “perjudicant de forma directa la representativitat d’àmbits com el comerç i l’hostaleria”.
Cañete, que s’ha acostat a la candidatura Eines de País, --de matriu independentista—en una posició crítica respecte a la presidència de la Cambra de Comerç, que dirigeix Josep Santacreu, considera que dels 60 escons que integren el ple, la reserva de deu places de pagament i les quotes institucionals redueix a 44 els llocs sotmesos a elecció democràtica. I és que la Cambra, en una votació molt dividida, va decidir el mes de juliol passar de dues a deu cadires de plata.
Aquesta configuració permet que una candidatura pugui fer-se amb la majoria del govern de la institució disposant únicament de 18 vocalies d’origen electe, un escenari que Cañete considera opac i incompatible amb la governança democràtica de les pimes.
El líder patronal argumenta que aquestes aportacions no representen ni el 2% del pressupost cameral, i subratlla que la nova legislació garanteix el finançament basal públic de la institució.
Antoni Cañete PIMEC
En aquest sentit, defensa que la representació de les grans empreses —que ja ocupen prop del 30% del ple per diferents vies— s’ha de canalitzar mitjançant mecanismes transparents i no a costa de minvar el pes dels gremis i les petites empreses.
La preocupació de Cañete, en tot cas, se centra en la productivitat del teixit empresarial. El líder patronal remarca que Pimec va posar de forma pionera sobre la taula el debat de l’absentisme després de detectar un deteriorament sostingut en les baixes per Incapacitat Temporal (IT). Destaca que Catalunya i Navarra lideren les xifres a Espanya i se situen entre els nivells més elevats d’Europa.
Cañete assenyala que la taxa de baixes laborals a Espanya ha passat de situar-se al voltant del 8% el 2013 a fregar gairebé el 20% en els darrers registres. Per això, el president de Pimec condiciona qualsevol plantejament per reduir la jornada laboral a les 37,5 o 35 hores a una millora prèvia de la productivitat i a una revisió del sistema de baixes, evitant així minvar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses.
Amb la possibilitat que el Govern de la Generalitat pugui negociar, de nou, els pressupostos amb ERC per al 2027, Cañete entén que aquesta qüestió és essencial. “L’aprovació dels pressupostos és una garantia d’estabilitat necessària per planificar inversions estratègiques en infraestructures”.
Antoni Cañete, president de Pimec, a l'entrevista a 'Hotel Metròpoli'
Tanmateix, el problema empresarial és també de dimensió. Cañete adverteix sobre la bretxa de dimensió entre les pimes espanyoles i les d’economies com l’alemanya: mentre a Espanya el 94% de les empreses són microempreses de menys de deu treballadors, a Alemanya aquest percentatge baixa al 82%, generant un Valor Afegit Brut (VAB) per empleat significativament superior.
Menor fiscalitat
Solucions? El president de Pimec aposta per substituir l’enfocament de “fiscalitat extractiva” per un model “tractor”.
Posa com a exemple la rebaixa progressiva de cinc punts en l’Impost sobre Societats que Pimec va pactar per a pimes amb una facturació inferior a deu milions d’euros, alhora que reclama flexibilitzar impostos com Successions o Patrimoni per evitar que el cost tributari bloquegi la continuïtat del relleu generacional i forci el tancament d’empreses viables.
El president de Pimec entén també que Barcelona ha de posar en valor els seus propis actius, i que s’han d’abandonar alguns missatges negatius sobre el turisme. “No podem canibalitzar o fer populisme contra sectors com el turisme o el sector primari. Si no haguéssim tingut el turisme que hem tingut, infraestructures com l’aeroport segurament no les tindríem”.
Tanmateix, insta a combinar aquest potencial tradicional amb la preservació de l’actiu reputacional de la marca Barcelona per captar projectes d’alt valor afegit:
“Barcelona té un actiu que moltes vegades no es valora: la seva reputació i les condicions per atraure talent i inversió en la nova economia. No som conscients d’aquesta realitat diferencial que tenim respecte a moltes altres ciutats”, conclou.