L'aposta público-privada i social per desenvolupar la Barcelona “policèntrica i amb barris mixtos”

Grans obres, urbanisme i noves demandes a partir dels canvis tecnològics i mediambientals.

Barcelona es troba en un procés de plena transformació, amb l'objectiu de diversificar tot tipus d'activitats.

Es tracta que la ciutat sigui “policèntrica i amb barris mixtos”, en què es pugui viure, treballar i disposar de temps d'oci. És possible? S'està caminant en aquesta direcció amb pas ferm?

Aquest és el debat que proposa la nova entrega de Connexió Barcelona, unes converses organitzades per Metrópoli i la consultora Harmon.

Víctor García, Retail Portfolio Manager and Public Affairs Spain d'Unibail-Rodamco-Westfield (URW), que gestiona centres comercials com la Maquinista i Glòries a Barcelona o Splau a Cornellà, dialoga amb Elena Amat, arquitecta, comissària de l'exposició Barcelona 2035 i gerent de coordinació metropolitana de l'Ajuntament de Barcelona, amb la conducció de Pau Solanilla, soci de Sector Públic de la consultora Harmon.

L'aposta és clara: el sector privat pot i ha de col·laborar amb el sector públic, amb una administració que té una assignatura pendent, la de ser més àgil, juntament amb entitats socials. Es tracta d'empènyer per trobar noves formes de col·laborar, més eficaces. Com? En el debat apareix la possibilitat que part del pàrquing de la Maquinista, de 4.000 places, pugui servir durant els dies laborables, --excepte el cap de setmana—per a ciutadans que es desplacen a Barcelona des de l'àrea metropolitana, sense necessitat d'arribar al centre de la ciutat amb el seu vehicle privat.

La transformació que experimentarà Barcelona en l'horitzó de l'any 2035 respon a un canvi estructural impulsat per l'escassetat de sòl al seu centre històric i la necessitat de donar resposta a reptes globals com l'emergència habitacional i el canvi climàtic.

Projectes a tota la ciutat

Al llarg del diàleg, es constata que la capital catalana afronta un volum d'inversió comparable al del període olímpic de 1992, però amb la particularitat de centrar els seus esforços en la perifèria i en la consolidació d'una xarxa policèntrica.

Aquest plantejament busca redefinir la relació entre la ciutat central i els seus municipis limítrofs, assegurant que cada node metropolità funcioni amb autonomia funcional, dotació d'equipaments de proximitat i capacitat de generar activitat econòmica i ocupació de qualitat.

L'arquitecta i comissària de l'exposició Barcelona 2035, Elena Amat, argumenta que l'estratègia urbana actual es fonamenta en projectar l'escala de barri cap a tot l'àmbit metropolità, "barris mixtos, amb diferents usos".

Assenyala que el centre urbà es troba pràcticament esgotat en termes de sòl disponible, cosa que trasllada les grans oportunitats de transformació a la perifèria.

D'entre els projectes motors, destaca l'àmbit de la Sagrera i el Besòs, una intervenció que abasta una franja de quatre quilòmetres sobre les antigues infraestructures ferroviàries. Amat emfatitza que aquest projecte va molt més enllà de la construcció d'una estació intermodal d'alta velocitat i rodalies, plantejant-se com un gran parc lineal que cosirà set barris històricament dividits i dos districtes urbans, generant més de dues mil habitatges públiques, equipaments i teixit productiu.

Així mateix, la comissària detalla altres eixos prioritaris d'actuació a la ciutat, com la consolidació del sector nord del 22@ per integrar usos residencials a la innovació tecnològica, la transformació del litoral a través del passeig de la Mar Bella i la Ciutadella del Coneixement, la regeneració de l'entorn de Montjuïc juntament amb el desenvolupament del nou barri de la Marina del Prat Vermell, i les grans intervencions en matèria de salut articulades al voltant de l'eix del Clínic a la Diagonal i l'àrea de Vall d'Hebron en coordinació amb Esplugues i L'Hospitalet.

Per part del sector empresarial, Víctor García, com a representant del sector de centres comercials a Catalunya, ratifica el compromís de la iniciativa privada amb el model de desenvolupament policèntric i metropolità.

Afirma que les empreses necessiten créixer al mateix ritme i en la mateixa direcció que les ciutats per assegurar la sostenibilitat de les seves inversions.

Des d'aquesta perspectiva, rebutja la creació de districtes monofuncionals —com els espais purament financers— per considerar-los models obsolets que queden buits fora de l'horari laboral, defensant en el seu lloc la implantació d'usos mixtos que combinin comerç, oci, sanitat, cultura i habitatge en un mateix espai.

García exposa el pla d'ampliació de la Maquinista, on el setanta-cinc per cent de la nova superfície es destinarà a ús residencial, permetent la creació d'aproximadament cinc-centes habitatges integrades en el teixit urbà de la Sagrera.

No obstant això, el representant empresarial reclama un marc regulador més equitatiu, assenyalant la contradicció que suposa limitar els horaris d'obertura dominical en centres perifèrics com la Maquinista davant de les facilitats atorgades al centre històric, la qual cosa dificulta la consolidació d'una veritable oferta policèntrica.

Així mateix, García ofereix la col·laboració activa del sector privat mitjançant la posada a disposició de les seves infraestructures, suggerint l'ús de les seves més de quatre mil places d'aparcament com a estacionament dissuasiu en dies laborables o l'ús dels seus espais com a bancades de prova per a refugis climàtics i projectes d'ombra urbana.

El diàleg, conduït per Pau Solanilla, posa de manifest un consens substancial entre l'administració i el sector privat respecte al full de ruta que ha de seguir Barcelona.

Tant la representació pública com l'empresarial coincideixen que la fortalesa històrica de la ciutat rau en la seva estructura de barris mixtos i cohesionats.

La idea és que la resolució de la crisi de l'habitatge i l'adaptació al canvi climàtic exigeixen superar les barreres administratives tradicionals, aprofundir en les aliances público-privades i dotar la metròpoli de mecanismes de gestió més àgils i amb més suport financer.

La sessió finalitza amb una invitació a la ciutadania a conèixer amb detall la maqueta i els plànols d'aquesta transformació a l'exposició Barcelona 2035, ubicada a la Casa de l'Arquitectura, a l'edifici que va albergar l'editorial Gustavo Gili.