Les ciutats globals han d'afrontar reptes comuns. El més important és el de l'habitatge. La capacitat d'atracció és una benedicció, però també suposa una major pressió sobre la població local. Això és un fet, i cada ciutat respon com pot i amb les eines que té a la seva disposició.
Però això s'ha de diferenciar de l'organització de determinats esdeveniments que engrandeixen una ciutat. La decisió del Tour de France d'iniciar el recorregut d'enguany des de Barcelona, amb dues etapes més al territori català, ha arribat després d'una tasca important de l'Ajuntament de Barcelona, amb el seu alcalde Jaume Collboni al capdavant.
I, malgrat els inevitables contratemps per a molts veïns i veïnes de la ciutat, --carrers tallats, transport públic que varia el seu recorregut-- la iniciativa ha resultat un èxit. Suposa autoestima per als barcelonins i una nova mostra al món que Barcelona està al podi.
Les ciutats que s'han guanyat un lloc a l'escena internacional necessiten dir al món de tant en tant que segueixen aquí, que es transformen al llarg dels anys, però que mantenen una essència característica.
Es pot argumentar que Barcelona no precisa de més promoció. Però sí ha de comptar amb la capacitat de continuar sorprenent. Ha de generar il·lusió i mostrar el múscul d'una ciutat molt viva, que compta amb tots els elements per tenir èxit: llocs de treball de qualitat, economia de serveis, qualitat de vida i un teixit social empàtic i plural.
Collboni ha rellançat la ciutat al llarg del seu mandat. Barcelona mai no va marxar, però havia perdut el to. Ara ha deixat clar que està en forma, que brilla de nou, amb esdeveniments com el Tour de France, molt estimat pels aficionats al ciclisme, un esport arrelat al territori.
Les dificultats que té la ciutat en diferents àmbits, com l'habitatge, o la seguretat, no s'han d'ocultar. Però les decisions que són positives per a Barcelona tampoc s'han de menystenir. El Tour de France a Barcelona, amb els millors ciclistes del món, ha estat un encert.