L’arquitectura es troba en un “moment apassionant”. Es demana als arquitectes noves respostes davant necessitats habitacionals. Els professionals accepten el repte, però entenen que bona part de les solucions han d’arribar de les administracions, de mesures com la creació d’un parc públic d’habitatge, que es va tenir, però es va anar eliminant en les darreres dècades. Però hi ha molts camps en què els arquitectes tenen molt a dir.
El debat es podrà seguir al Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) que Barcelona acull aquest any. Mariona Benedito i Tomeu Ramis formen part d’un equip de set arquitectes, juntament amb Pau Bajet, Maria Giramé, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala que actuen com a comissaris de tot el certamen, amb la proposta Becoming, architectures for a planet in transition.
Benedito i Ramis han participat a Els diàlegs de Metròpoli, a Hotel Metròpoli, organitzats a l’Eurostars Barcelona Central, amb la conducció del periodista Carlos Losada.
Els dos arquitectes assenyalen la importància d’abordar d’una manera “molt plural” els reptes de l’arquitectura en aquests moments. Barcelona ja va acollir una edició d’un congrés mundial d’arquitectes l’any 1996. En aquell moment els professionals eren gairebé estrelles del rock, amb un Norman Foster que s’adreçava a centenars d’estudiants i ciutadans interessats a la plaça del Macba vestit amb una samarreta del Barça.
Avui el panorama ha canviat: “Ens ve de gust o creiem que és més interessant que passi alguna cosa nova, convidant la gent a tenir una conversa, a abordar discrepàncies sense repetir debats que ja pots trobar a xarxes o en altres fòrums”, assenyala Mariona Benedito. Tot, per tant, “és més col·lectiu, més plural”, que fa trenta anys.
Els arquitectes Marionsa Benedito i Tomeu Ramis, a 'Els diàlegs de Metròpoli'
L’esdeveniment a Barcelona s’estructurarà en tres grans nodes: les ponències principals al CCIB del Fòrum —amb un aforament habilitat per a unes 7.000 persones—; el DHub a la Plaça de les Glòries per a esdeveniments col·laterals oberts; i les Tres Xemeneies del Besòs, un espai recuperat on s’instal·larà l’exposició central —oberta lliurement a la ciutadania fins al 19 de juliol— i un fòrum de debat informal nocturn davant del mar.
La nova tipologia social obliga a noves construccions. Hi ha més persones que volen viure soles, divorciades, jubilades. Falta habitatge i l’oferta ha comptat amb construccions més clàssiques, pensant en una família mitjana amb dos fills. Benedito matisa que el congrés no aborda l’habitatge de manera aïllada, sinó de manera transversal juntament amb reptes com el canvi climàtic i les illes de calor.
L’arquitecta critica amb duresa les dinàmiques del passat i la pèrdua de patrimoni residencial, assegurant que “el problema de no tenir cura del planeta ens ha portat fins aquí, o el de vendre tot el parc d’habitatge públic que teníem ens ha portat fins aquí".
Per això, fa èmfasi que la resposta a la crisi habitacional ha de canviar d’enfocament: "La solució no només està en el nombre, sinó també en la qualitat, en com volem destacar com es resol".
Apareix una altra qüestió: la construcció d’habitatge de manera industrial. Tomeu Ramis assenyala que la construcció industrialitzada ha de formar part de l’equació per optimitzar els recursos, però adverteix que això no ha de desplaçar els sabers tradicionals. L’arquitecte proposa recuperar la xarxa d’artesans i paletes que formaven part de l’entorn de les generacions passades i que la indústria va anar apartant, assegurant que “només aquesta hibridació i aquesta combinació per optimitzar-la és el que serà eficient des del punt de vista social, ecològic, material, etcètera”.
Benedito i Ramis, a 'Hotel Metròpoli'
Però, com hauran de ser aquests nous habitatges? Han de comptar amb cuines quan cada vegada menys gent cuina a casa? Tomeu rebutja que s’hagin d’eliminar, però explica que l’espai construït conforma directament les nostres relacions socials i genera majors o menors jerarquies.
En aquest sentit, l’arquitecte defensa la tendència cap a la col·lectivització d’usos en comunitats de veïns que comparteixen espais. En aprofundir en aquest aspecte, Tomeu constata que "la cuina s’ha situat en el nucli d’aquesta discussió”, proposant un model inspirat en èpoques preindustrials: “Davant de tenir 25 o 40 cuines atomitzades i distribuïdes en cadascun dels pisos, per què no centralitzar dues o tres cuines de manera que puguis tenir més espai, socialitzar i compartir experiències?”.
Canvi d’usos
Segons l’expert, això permet reduir la cuina privada a un element mínim sense suprimir-la del tot.
Benedito coincideix plenament en la necessitat de transformar aquests espais, recordant el paper d’aïllament que històricament ha patit la cuina. Explica que el disseny modern s’havia obsessionat amb la minimització i l’eficàcia d’aquesta estança, convertint-la en un lloc on s’amagaven les feines reproductives i es relegava la persona que hi treballava. Per això, celebra els dissenys actuals que la situen oberta i integrada, assegurant que “ampliar aquest espai ja va ser un canvi mental, social, cultural: posar la cuina al centre i obrir-la”.
Carlos Losada amb Tomeu Ramis, a 'Hotel Metròpoli'
Tant Benedito com Ramis incideixen que la rehabilitació és l’acte de màxima sostenibilitat possible, molt per sobre de l’edificació des de zero. Mariona Benedito destaca la urgència de canviar lleis que permetin transformar oficines, pàrquings o sucursals bancàries en habitatges, donant suport a iniciatives legislatives populars com House Europe.
Tomeu Ramis assenyala la importància del reaprofitament material i conceptual de les ciutats, instat a no enderrocar com a primera opció i a qüestionar la rigidesa immobiliària amb una pregunta clau: "Per què cal associar la funció a una forma? Per què una altra funció, un altre programa no pot habitar aquesta forma?".
L’arquitecte insisteix en la necessitat de reciclar i incorporar la pròpia matèria dels enderrocs en les noves construccions per evitar que acabin acumulant-se en dipòsits a la perifèria de les ciutats.
Molts dels debats inclosos al Congrés d’Arquitectes abordaran aquestes qüestions, en un moment “realment apassionant”, reitera Ramis.