El socorrista més mediàtic de la Mediterrània també ha sabut nedar en les aigües de la contractació pública. Mentre el discurs humanitari d'Òscar Camps ha construït una imatge de salvador de migrants al capdavant de la seva oenagé Open Arms, la seva activitat empresarial dibuixa un perfil més terrenal: el d'un operador que ha convertit la seguretat de les platges metropolitanes en un negoci molt rendible.
Sota l'empresa Pro-Activa, l'activista controla la costa des de Sitges fins a Montgat, gestionant més de 30 platges i contractes de servei de socorrisme que poden sumar prop de deu milions per cicle d'adjudicació.
No és casualitat: el coneixement tècnic acumulat durant dècades li ha permès construir una estructura empresarial difícil de disputar, amb un domini gairebé hegemònic del mercat del salvament costaner.
Però el relat es “trenca” quan es mira cap a dins de l'empresa. Diverses denúncies sindicals i sentències judicials han posat el focus en les condicions laborals d'alguns dels seus treballadors: jornades maratonianes, salari ajustat i conflictes per l'organització sindical. El contrast entre el prestigi internacional del fundador d'Open Arms i les tensions laborals a la seva pròpia empresa alimenta una crítica recurrent: que la narrativa humanitària conviu amb una lògica empresarial molt menys heroica.