La ciència espanyola està de dol. Josefina Castellví, la dona que va desafiar el fred i les convencions socials per convertir-se en la primera espanyola a liderar una expedició al continent blanc, ha mort a Barcelona als 90 anys. Segons han confirmat fonts properes a la família, la defunció es va produir dilluns passat, 2 de febrer.
Castellví (Barcelona, 1935) deixa un llegat inesborrable no només pels seus descobriments en bacteriologia marina, sinó per haver estat una figura clau en la integració d’Espanya en el Tractat Antàrtic i en la recerca polar internacional.
Una vida dedicada al mar i al gel
Llicenciada en Biologia el 1957, Castellví va iniciar la seva carrera en una època en què la presència femenina als laboratoris d’alt nivell era gairebé anecdòtica. El 1960 es va incorporar a l’Institut d’Investigacions Pesqueres (actual Institut de Ciències del Mar del CSIC), centre que arribaria a dirigir a mitjans dels noranta.
Josefina Castellví en una imatge d’arxiu
Tanmateix, la seva gran fita va arribar amb la seva fascinació pels ambients extrems. El 1984, va participar en l’organització de la recerca espanyola a l’Antàrtida, un territori hostil i aleshores dominat exclusivament per homes. La seva tenacitat la va portar a dirigir la Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I, situada a l’illa Livingston, entre 1989 i 1997.
Durant aquells anys, Castellví va viure i treballar a bord del vaixell Las Palmas i posteriorment al vaixell oceanogràfic Hespérides, coordinant més de cinc expedicions i prop de trenta campanyes oceanogràfiques.
La seva empremta al continent és tal que la geografia antàrtica porta el seu nom: el Pic Castellví s’alça a l’illa Livingston com a tribut etern a la seva tasca.
L’any 1994 va ser nomenada directora de l’Institut de Ciències del Mar.
Reconeixement a una trajectòria excepcional
Al llarg de la seva carrera, Castellví va acumular un palmarès envejable que reflecteix la magnitud de la seva contribució:la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), Premi Nacional de Cultura de la Generalitat (2013) i el Premi Català de l’Any (2013).
Després de la seva jubilació professional l’any 2000, mai va deixar de divulgar la importància de preservar el "continent blanc". El seu comiat definitiu d’aquelles terres gelades va quedar immortalitzat en el documental 'Els records de gel' (2013), d’Albert Solé, on la científica va tornar a l’Antàrtida 25 anys després per acomiadar-se del paisatge que va marcar la seva vida.