Johan Huizinga (1872-1945) va escriure l'assaig Homo Ludens (L'home que juga). “Egregi llibre”, segons Ortega i Gasset (1883-1955). La manada habitual de ganduls i malfactors ha destrossat la botiga de joguines Lego al Passeig de Gràcia.

Una de les tesis de Huizinga és que “sense un cert desenvolupament d'una actitud lúdica, cap cultura és possible”. Per això, sense la botiga de Lego, Barcelona perdria el bellíssim aparador d'una de les joguines més conegudes i importants del món.

Fundada el 1949, el 2015 l'empresa danesa ja era la companyia joguetera amb més volum de negoci i les seves vendes ascendien a 2.100 milions de dòlars. Més enllà dels diners, és un joc que inspira i ajuda a la reflexió i a la feina.

Valors desconeguts i odiats per aquells i aquelles que van intentar cremar la botiga. Huizinga ja havia advertit que el cercle màgic del joc: “es pot trencar en qualsevol moment pels anomenats esguerraclaus o els tramposos”.

Els tramposos “són aquells que no respecten les regles definides pels jugadors. No trenquen les regles del joc com a tal, però sí l'existència d'aquest”. I els esguerraclaus: “són els que es neguen a seguir les regles i a entrar a la zona del joc”.

Les destrosses, mals i delictes comesos pel lumpen bàrbar ataquen els orígens i el desenvolupament de la cultura que posseeix un bé lúdic. També violen conceptes com el Homo sapiens (L'home que sap) i el Homo faber (L'home que fa i fabrica).

L'inventor de Lego va ser un humil fuster danès que manufacturava articles de fusta. Fins que va passar al plàstic, va fabricar petits maons de construcció i va crear un imperi multinacional. Després de la seva mort, segueix en mans de la seva família.

Com tantes empreses familiars hi ha a Barcelona. També víctimes dels depredadors i bandits de la ciutat, suburbis i comarques. Rebuig de la societat que ja cremen fins i tot el nen que juga i que els humans portem dins.

El nom comercial de Lego significa “jugar bé”. Una cosa que mai respecten ni respectaran els encaputxats aprenents de terroristes urbans i atracadors de comerços.

Quan va complir mig segle d'existència, el Grup Lego va calcular que havia fabricat 400.000 milions de peces. Joguina per a nens i adults, la botiga barcelonina, de preciosa decoració gaudiniana, és una mostra del que es pot fer amb els seus blocs.

Visitada per milers de turistes, les seves ofertes congreguen cues de més de dues illes de l'Eixample durant hores i hores. Allà es veu que res d'humà li és aliè i tot és possible. Des d'edificis fins a obres d'art, des d'un ase fins a naus intergalàctiques.

Amb onze parcs temàtics i resorts familiars arreu del món, destruir la botiga barcelonina és un acte aberrant i d'una crueltat brutal, gratuïta i irracional.

Per això, si jugar és consubstancial a la cultura humana, aquells i aquelles que destrossen joguines són inhumans. Així doncs, no mereixen ni els drets que comporta ser humà.