Una de les peces més conegudes de l'artista conceptual nord-americana Jenny Holzer (Gallipolis, Ohio, 1950) consisteix en un neó vermell amb la frase Protect me from what I want (Protege'm del que desitjo). Em va venir al cap l'altre dia llegint en aquest diari sobre les noves mesures de l'ajuntament de Castelldefels, que prohibiran fumar i vapear (com si fos el mateix) a les platges de la localitat. Arriben una mica tard en la seva voluntat repressora, ja que Castelldefels era l'únic territori costaner barceloní (juntament amb Badalona) que es resistia a la concepció salutífera de les autoritats, sempre interessades a protegir-nos del que volem, com diria la bona de Jenny.

A Espanya, tot apunta en la mateixa direcció, amb la prevista prohibició definitiva de fumar i vapear que s'aplicarà a totes les platges a nivell nacional a partir del 29 de novembre, coincidint amb les eleccions generals. Encara que he deixat de fumar (o he substituït el vici per l'aparentment menys letal vapeig), la cosa em sembla un abús, ja que la platja era un dels pocs llocs on el fumador podia encendre's una cigarreta sense que el miressin malament (fumadors i exfumadors sabem com n'és de bona una cigarreta just després de sortir de l'aigua).

Analitzem la qüestió: com a lloc a l'aire lliure, la platja no és un lloc on puguis imposar les teves bafarades a ningú (tret que t'asseguis al costat d'una embarassada, encenguis un puràs i et dediquis a tirar-li el fum a l'alçada del ventre). Ningú es queixa per no poder fumar al metro, al cinema o a l'oficina, llocs tancats i mal ventilats que desaconsellen la pràctica del tabaquisme. Però a la platja? La principal ofensa a la salut consistia a enterrar les burilles a la sorra, perquè se les mengessin els nens els pares dels quals estenguessin les tovalloles en una zona contaminada.

Segons la nova legislació, es podrà fumar i vapear als xiringuitos, perquè els qui els gestionen puguin fer caixa amb els que no han pogut encendre la cigarreta a la sorra. És a dir, que a partir d'ara et cobraran per fumar. De moment, ja que la intenció de les autoritats és que no es pugui fumar en cap terrassa de la ciutat de Barcelona o del seu litoral, cosa que porta de corcoll el nostre gremi de restauració per les possibles conseqüències negatives per als seus negocis. Personalment, crec que, si no et pots prendre una copa i fumar una cigarreta en una terrassa, apaga i marxem i adéu al dolç mode de vida mediterrani.

Com a vapejador en actiu, la cosa encara em rebenta més, ja que les autoritats han posat al mateix sac el vapeig i el tabac. No diré que el vapeig no comporti també els seus perills, però disminueix la quantitat de nicotina ingerida en un 70% i el seu vapor és inodor i no molesta ningú, a diferència del fum del tabac, que sol desagradar profundament als no fumadors (sé de què parlo: els amics que abans m'enviaven a fumar al balcó, ara em deixen vapear tranquil·lament en la seva presència perquè no se n'adonen de res i el pseudo fum que emeto no els afecta gens ni mica).

En aquest país tot es fa a la bèstia. Així hem passat d'una època en què la presència del tabac era constant i sovint pudenta (fins i tot els metges et rebien amb la cigarreta penjant de la comissura) a una altra en què no es pot fumar (ni vapear) enlloc, convertint el fumador i el vapejador en apestats socials. La transició, a més, es va fer malament, com bé recordaran els propietaris de bars que van haver de dividir els seus locals en zona per a fumadors i zona per a no fumadors (amb les despeses corresponents), perquè les autoritats els diguessin, al cap d'uns mesos, que s'ho havien repensat i ja no es podia fumar a tot l'establiment.

En qualsevol cas, oblideu-vos de fer fum del de veritat o del fals l'estiu vinent, tret que canvieu la sorra pel xiringuito, on haureu de consumir alguna cosa per obligació. El fumador, a causa del seu complex de culpa de possible suïcida, ho aguanta tot. Personalment, començo a estar una mica tip que em protegeixin del que desitjo.