Per als antics el cor era el centre dels sentiments de l'ésser humà. Després el doctor Barnard va demostrar que es podia trasplantar aquesta víscera sense alterar la sentimentalitat del trasplantat. Tot i això, es continua estimant i odiant de cor, perquè els sediments del llenguatge són molt difícils de canviar.

Quan es parla del cor de la ciutat es fa en sentit metafòric. El cor de Barcelona pot ser la plaça de Sant Jaume o la de Catalunya o la Rambla, segons s'utilitzi un criteri topogràfic o polític.

I ara resulta que Barcelona en disposa d'un de simulat però real. Es troba al Barcelona Supercomputing Center (BSC). És un cor digital, fet a base de connexions cibernètiques. I ja es projecta un pulmó d'idèntiques característiques.

Un cor digital simula un de real, facilita als investigadors el diagnòstic d'afectacions cardíaques i permet l'assaig de nous fàrmacs, cirurgies i tractaments. “En un futur proper, els algoritmes d'aprenentatge podrien analitzar el funcionament del cor en relació amb la vellesa i reconèixer patrons inusuals que indiquin la necessitat d'un tractament molt abans que es presenti un problema”, segons responsables del centre.

El BSC és a la plaça d'Eusebi Güell, al costat del rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està associat, si bé poden utilitzar les instal·lacions investigadors de diverses institucions i empreses.

En aquests moments hi ha 91 grups de recerca i 1.396 persones treballant-hi. “Allí” és una manera de parlar, perquè molts d'ells es connecten a distància.

El nombre més gran d'investigadors es dedica a ciències de la computació (485), i 168 més estudien aplicacions computacionals; 244 es dediquen a les ciències de la terra, i 237, a les ciències de la vida, entre les quals s'inclouen les aplicacions mèdiques com les del cor digital.

BSC ha produït també una còpia digital de Barcelona, de notable utilitat per a la planificació urbana. Seguint la pauta del model anomenat “la ciutat dels 15 minuts”, en la seva literalitat impossible d'aplicar a Barcelona, la Barcelona digital permet ordenar el sistema de transport de manera que tots els seus residents estiguin connectats en menys de 10 minuts amb el transport públic.

“Encara que els nostres mitjans de transport estan assolint velocitats rècord, encara tenim la desagradable impressió de ‘córrer rere el temps’. La urbanització es caracteritza per una acceleració del ritme de vida. L'urbanisme i la temporalitat estan estretament vinculats: per resoldre el malestar generalitzat, la ciutat ha d'adaptar-se als diferents ritmes i necessitats dels seus habitants i usuaris”, explica l'urbanista Carlos Moreno, investigador a la Sorbona i un dels principals impulsors de la ciutat del quart d'hora (aquella en què es triga com a màxim aquest temps a cobrir qualsevol necessitat).

Una de les solucions estudiades és el multiús dels diferents espais, quelcom que ja es va assajar a Barcelona, encara que sense gaire èxit, quan es van destinar carrils de certs carrers a aparcament, càrrega o circulació, adaptant la funció a la necessitat horària.

El Barcelona Supercomputing Center va començar a principis d'aquest segle però les seves instal·lacions s'han anat renovant de manera constant. Avui els ordinadors es distribueixen en diversos espais. Un d'ells és la vella capella edificada per la congregació de monges, que va heretar una vella torre construïda per Manuel Girona com a finca de recreació. En augmentar l'activitat es van utilitzar noves instal·lacions situades just al costat.

Però l'antic edifici neogòtic no ha perdut la batalla de l'avenç tecnològic. Des del setembre de 2024 s'hi ha instal·lat el primer ordinador quàntic de Barcelona. Molt més eficaç que els tradicionals, alguns dels quals es mantenen com a curiositat arqueològica, si bé parlar d'arqueologia cibernètica és remuntar-se a tot just una dècada.

Una curiositat: si a la ciutat els humans tenen la sensació de córrer contra el temps, en computació el temps es comprimeix. Es necessiten adequacions cada dos anys, temps en què els ordinadors redueixen la seva mida a la meitat, alhora que dupliquen la seva potència i disminueixen el consum energètic. Fins i tot el superordinador quàntic, amb tot just dos anys, ja ha sofert renovacions.

Per als apocalíptics, convé recordar que, com el poderós tanc de què parlava Bertold Brecht el defecte del qual era la necessitat d'un conductor, els ordinadors tenen també un defecte: necessiten un operador. Algú a qui li funcioni el cor.