L'actuació policial de Mossos i Guàrdia Urbana el passat 31 va ser exemplar. Ho va ser als carrers per evitar un caos com el dia 24 i ho va ser en l'actuació d'investigació a les xarxes socials tancant grups de missatgeria i posant a disposició judicial diverses persones que van estar implicades directament en els fets de pillatge pur i dur. Crec que és de justícia felicitar el Govern de la Generalitat, a la consellera Parlón en particular, i a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

Però, que difícil és felicitar en política quan les coses es fan bé. L'associació de comerciants Barcelona Oberta va felicitar les autoritats. En el món polític va ser tot un gran silenci. Només van sortir les crítiques acusant el Govern i l'Ajuntament de fer controls seguint un patró racial, quan el patró va ser un tipus de roba i l'edat per evitar possibles aldarulls, per concloure que entre l'extrema dreta i el PSC no hi ha diferència.

Aquestes acusacions es qualifiquen per si soles. Vinguin d'on vinguin encara que l'autoria sigui de l'extrema esquerra independentista.

Primer. La investigació no ha acabat. S'ha detingut la tropa. Més de 130 nois que van participar en l'orgia de destrucció. Són la carn de canó en una societat on els joves se senten al marge de la societat, que saben que viuran pitjor que els seus pares. El problema existeix. És aquí, però el problema va ser instrumentalitzat. No hi havia una reivindicació. Ni tan sols una plataforma política. La consigna era destruir. Això no és política, és barbàrie. Es van detenir durant la setmana els comandaments intermedis. Els comandants que agitaven les xarxes i donaven les instruccions

Segon. No s'ha detingut l'autor intel·lectual, o autors. No sabem quins eren els fins d'uns actes que només volien desestabilitzar. Tampoc sabem per què els gestors de les xarxes socials van fer la vista grossa. Ni sabem, i això és clau, si hi ha algun país darrere d'aquest moviment tel·lúric perquè el moviment no és espontani i no neix de la frustració. És un moviment induït i organitzat.

Tercer. Per què a Barcelona i no a Madrid? En política les casualitats no existeixen. Que sigui Barcelona l'escollida no és banal, no es va fer a l'atzar. Barcelona és on es registra una majoria d'esquerres, reconeguda per les enquestes publicades aquesta setmana.

Hi ha algú darrere? Així ho crec, sincerament. Els atacs als supermercats que han afectat almenys sis països europeus, a bancs de sang o els falsos avisos de bomba en avions -dos en una setmana- persegueixen desestabilitzar, el mateix objectiu de Blocus a Barcelona. No hi ha proves perquè no deixen molles de pa com en Polzet. I si les deixen, se les mengen. Però, sens dubte algú mou els fils en el món tecnològic i en els algoritmes. O ens hem caigut de la figuera?

Quart. No ens enganyem. La societat està fracassant. Hi ha problemes de tota mena perquè s'estan trencant les costures d'un sistema que continua sent, tot s'ha de dir, el que més prestacions té. La solució no és reduir-les, és millorar-les.

Reconèixer el problema no implica aclamar l'anarquia. No implica donar màniga ampla als joves per organitzar desordres. Blocus a Espanya no és Blocus a França, Alemanya o Itàlia. Un detall no menor: només 7 dels detinguts tenien antecedents. La gran majoria espanyols i de famílies estructurades que es van apuntar a la “festa” perquè mola i volien el seu moment de glòria. La seva reivindicació social, zero patatero.

La seguretat no és patrimoni de la dreta. La seguretat és patrimoni de tothom i s'ha d'utilitzar la força policial amb mesura i reconeixent el dret de reunió i manifestació. Dir que això és el mateix que fa l'extrema dreta fa posar vermell. Aquesta passada setmana Abascal amenaçava els sindicats per convocar una vaga general i Feijóo demanava que es desconvocés perquè es feia 69 morts després.

No es desconvocarà perquè cal augmentar, primer, les inversions a la xarxa ferroviària, però també a la sanitat i l'educació, garantir les pensions i el salari mínim -i apujar-lo a 1281 euros que es pot aprovar demà-, alhora que reivindicar un millor salari mitjà per afrontar els preus. La vaga general només vol posar negre sobre blanc.

És la diferència entre l'esquerra i la dreta, i sobretot, amb la més extrema. Per als senyors de la CUP una suggerència. Creuen que la policia sota un govern de dretes i extrema dreta hauria actuat amb la mateixa moderació i prevenció? Vostès mateixos responguin-se. El dia 31 les policies van estar exemplars i els governs també. L'alcalde, us agradi o no, va estar a l'alçada.