Qualsevol protesta, per insignificant que sigui, és capaç de generar un greu problema d'ordre públic. És una advertència que es llegeix als manuals de sociologia i d'estudis policials.

Ha passat a Barcelona durant dos dissabtes d'octubre. En el primer, el caos. En el segon, actuació eficaç de la policia. En tots dos, imatges de comerços tancats o blindats.

La ciutat té dos segles d'experiència històrica en aquest assumpte. El 1873, el filòsof comunista, Friedrich Engels, va dir que Barcelona era la ciutat “la història de la qual registra més lluites de barricades que cap altra vila del món”.

Febrer de 1789, una revolta contra l'augment del preu del pa. Es va anomenar Rebombori (Revolta) del pa. Quatre homes i la líder Josepa Vilaret, àlies la Negra, són executats.

Entre 1835 i 1843, avalots contra la misèria de la classe obrera. Coneguts com les bullangues i la Jamància, costen tres mesos de bombardejos de l'exèrcit fins que els rebels es rendeixen.

Dia de Sant Jaume de 1835. Una cursa de braus és un fracàs i el públic destrossa el mobiliari, arrosseguen un brau mort fins a La Rambla i cremen convents i edificis religiosos. Assassinen el capità general.

Agost de 1909. Vaga general contra l'enviament de soldats a la guerra del Marroc. S'incendien 33 col·legis religiosos i 33 convents. Moren 106 civils, tres religiosos i vuit soldats. Cinc afusellats. És la ciutat cremada i anomenada la Rosa de Foc.

El 19 de juliol de 1936, cop militar contra la República. Tirotejos d'anarquistes i comunistes contra els sublevats. Decrets de la Generalitat per prevenir robatoris i saquejos. Comença la Guerra Civil.

El 3 de maig de 1937, conflicte armat entre anarquistes i trotskistes, contra republicans, socialistes i la Generalitat. És una guerra dins la Guerra Civil.

L'1 de març de 1953, vaga contra l'augment de preu dels tramvies. Es llancen pedres, tomben i cremen vagons. La policia dispara i mor un nen de cinc anys. Vaga general.

Entre 2015 i 2023, els desordres de l'etapa d'Ada Colau com a alcaldessa. Va ser quan va bramar: “Visca la Rosa de Foc!”. Temps d'okupacions, desallotjaments, desnonaments, barricades i avalots.

Importació d'anarquistes italians. Un guàrdia urbà queda invàlid de per vida en un atemptat durant un desallotjament. S'hi sumen l'extrema esquerra feixista.

Arriba el turisme de destrucció. Terroristes islamistes, palestins, batasuns, cuperos, comuners, els CDR… El 2019, l'anomenada Batalla d'Urquinaona a causa del Procés. Barricades i saquejos.

“És difícil trobar una altra ciutat al món comparable en aquest aspecte”, escriu l'historiador Josep Maria Solé Sabaté. Ho atribueix a una oposició, política, cultural, social i violenta.

Ara, menors nadius i africans. Saquejadors sense ideologia. Són petits grups de descervellats i manipulats de comarques i suburbis que poden desestabilitzar Barcelona.

La gestió i la resposta policial i política poden ampliar el problema. Encara més, si hi ha una inacció que es percep com a debilitat que incentiva l'escalada. Des de la Puerta del Sol fins a la plaça Catalunya o Ceuta.

Bonistes, oenagés, wokes… Prediquen que les manifestacions pacífiques són vàlvules d'escapament bones i saludables. Diuen que són un dret i no cal criminalitzar-les ni veure-les com a amenaces a l'ordre públic.

Que l'hi expliquin a la Barcelona treballadora, burgesa i pacífica que, com Goethe, preferia la injustícia al desordre.