Jordi Martí necessita noves idees i potser nou equip. Per tercera vegada, la Junta Electoral ha rebutjat una denúncia de Junts per la visita del 22 d'octubre al dipòsit pluvial del parc de Joan Miró, que va comptar amb la participació de la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, i personal directiu de Barcelona Cicle de l'Aigua. Tres en tot just tres setmanes. Cal reconèixer que la taxa d'èxit és del 100%. Tres de tres per a Collboni i el seu equip, és clar.

Podria emular Martí la seva lideressa, Míriam Nogueras. Per exemple, podria plantejar que Junts només donarà suport al PSC a l'alcaldia si Jaume Collboni es retira. “El PSC ha de decidir si prefereix el partit, el candidat, o els barcelonins”, podria dir Martí Galbis parafrasejant Míriam Nogueras. Si la idea no fa fortuna, podria sumar-ne una altra de molt agressiva. Que Junts per Catalunya donarà suport a l'alcalde que mantingui els pisos turístics, un remake de Nogueras quan exigeix a un nou president que atorgui un pacte fiscal a Catalunya.

Tampoc han estat fins el tàndem Martí-Nogueras en la seva resposta a la situació que s'ha viscut, i es viu, als carrers de Barcelona. Més enllà de demanar la dimissió de tothom, hi ha política, cal fer política. Hem arribat a un nivell que “si no et demanen la dimissió els de Junts no ets ningú”, deia amb sorna un diputat socialista que repeteix en aquestes eleccions. Nogueras i Martí no han trobat el carril per criticar la gestió de Parlón, Illa i Collboni atrapats entre els atacs d'anada i tornada entre la dreta i l'esquerra. No hi ha res pitjor que en moments de polarització estiguis en terra de ningú. I més, si no tens idees.

Martí ha estat abandonat per Puigdemont. Li va fer una afronta al líder en negar-se a les seves peticions. Es va mantenir ferm, va anar a primàries i va guanyar. Nogueras ha estat tot el contrari. Es plega a les instruccions de Waterloo i és la veu ventríloqua de Puigdemont. Tot i ser una alumna avantatjada, també ha estat abandonada. Tots dos s'han quedat compostos, són els candidats a generals i ajuntament, i sense líder. L'expresident que ha propiciat amb la seva actitud un avançament electoral ara es desentén de tothom. També de Catalunya perquè ha deixat clar que no exercirà d'oposició i segons les enquestes tampoc exercirà de candidat.

En aquest escenari, sorprèn que el candidat barceloní de Junts, amb àmplia experiència en política municipal, i amb coneixement de la ciutat, això és innegable, basi la seva política d'oposició en denúncies a la Junta Electoral i a més perdent-les. En l'última, l'argument era penós. Ni més ni menys acusava el consistori de donar informació als mitjans que, en una exhibició de manipulació insuportable, la publicaven.

Els fets denunciats es circumscrivien a una informació municipal sobre els dipòsits pluvials. Per a Junts era un acte electoral en tota regla. Per a la Junta Electoral "els esdeveniments produïts al país per les recents pluges torrencials generen interès en la ciutadania pels mitjans urbans per evitar o minimitzar-ne l'impacte". Espero que a l'equip de Junts més d'un o d'una s'hagi enrojolat en llegir la resolució perquè la Junta és lapidària.

Com a ciutadà de Barcelona m'agradaria que els recursos públics que s'assignen als grups municipals servissin per a alguna cosa més que per perdre el temps o fer el ridícul. Per exemple, perquè algú els redactés un argumentari polític i plantegés alternatives als problemes de la ciutat i dels seus habitants. Només és una idea, però sobretot no torneu a presentar denúncies de pandereta. Senyor Martí, una altra vegada no, si us plau.