És temps de vacunar-se de la grip, de la Covid i, ja posats, del que pugui venir després del 29 de novembre, que fa més por. El de les vacunes ho diu la propaganda que el Govern català insereix en no pocs mitjans de comunicació.

Fa unes setmanes es va començar pels majors de 80 anys, en atenció que són una població d'alt risc. Però, a vegades i segons i on, també es vacunava altres persones d'edats diferents. Criteri? Això només ho sap, si ho sap, l'Esperit Sant. Els pobres ateus que no es comuniquen amb ell s'han de resignar a seguir les instruccions del CAP o del telèfon on es demani cita o, si funciona, cosa que no sempre passa, recórrer a la pàgina electrònica catsalut.

En algunes poblacions de l'àrea metropolitana el criteri és diferent i es vacuna per barris, sobretot si estan allunyats del CAP local.

A Barcelona ciutat hi ha centres on s'atén per partida doble. Disposen d'una zona dedicada exclusivament a vacunació, però també es punxa el personal a les àrees d'infermeria. Un cop més l'Esperit Sant és l'única font fiable per saber on cal anar.

En general el personal d'infermeria és amable i procura solucionar els problemes derivats del caos organitzatiu. Al final, tot es resol amb la pèrdua de temps dels pacients. Els que es vacunen ara són jubilats i no tenen pressa.

Si no fos per aquesta suavitat en el tracte, els CAP serien un polvorí.

De fet, la sanitat en bloc comença a ser una zona que provoca alt enuig en el personal. A les llistes de llarga espera a les especialitats s'hi uneix la dilació per obtenir una cita amb el metge de capçalera. A aquests, a més, se'ls carrega amb feina burocràtica. De tant en tant han de renovar les receptes dels medicaments per a malalts crònics, perquè caduquen (els receptaris, no els malalts) periòdicament.

Serà que crònic vol dir una altra cosa per a la sanitat?

Hi ha gent convençuda que la decadència de la sanitat pública s'inicia i es multiplica des que Artur Mas en va encarregar la gestió a Boi Ruiz. El va substituir Antoni Comin, ara retornat després d'uns anys de vacances, repartits entre Brussel·les i algun veler pel Mediterrani.

Amb ells la gestió es va encaminar a potenciar la sanitat privada i l'afiliació del personal a les mútues. Amb gran èxit. El 2008 el 23% dels catalans estava apuntat a algun tipus d'asseguradora mèdica privada. El 2026 el percentatge arriba al 43%.

Això no vol dir que les mútues siguin una meravella. Al cap i a la fi, el seu no és donar servei sinó fer negoci. La degradació de la sanitat pública ha comportat la massificació de la privada i, en paral·lel, un empitjorament de l'atenció en aquests centres.

Els metges vaguistes estan enfadats amb el seu estatut, però també engeguen pestes del poc que cobren de les mútues.

Hi ha centres mèdics privats que tracten malament el pacient des del mateix moment de l'arribada.

Un exemple és l'Hospital General de Catalunya, pertanyent al grup Quirón Salut (el que fa negocis amb el xicot d'Isabel Díaz Ayuso). Està situat a Sant Cugat del Vallès i té a prop una estació de Ferrocarrils de la Generalitat, línia que no cobreix l'àmplia zona a la qual el centre proporciona els seus serveis.

Per pal·liar l'assumpte disposa d'un aparcament per a vehicles privats. Ha de ser dels pitjors d'Europa i part de l'estranger. Per entrar-hi es pot fer tranquil·lament una cua de 20 minuts. I sortir no és més fàcil. Hi ha només dues màquines validadores de tiquets, de manera que les aglomeracions són freqüents. I no és inusual que se n'avariï alguna. A l'empresa no li preocupa perquè es paga pel temps utilitzat: el de la cua també computa al seu favor.

En alguna ocasió s'ha produït algun embolic i el personal ha pensat a carregar-se la barrera de sortida i marxar sense pagar. És probable que no ho faci per no veure's confós amb els vàndals que assoten el centre de Barcelona i altres ciutats.

També perquè, en tractar-se de gent malalta, té poques forces per malgastar en aldarulls. A més a més, hi ha allà personal de seguretat (privada, és clar) que sembla tenir més capacitat dissuasiva que els Mossos d'Esquadra.

Un dia d'aquests hi ha eleccions. Hi ha formacions que prometen rebaixar impostos. Després no sempre ho fan, però encara que ho fessin, convé fer números: quant costa una mútua contractada a causa del mal funcionament de la sanitat pública?, quant costa una escola privada per evitar els problemes que pateix la pública?

Diners que van a butxaques privades a major honra i glòria del neoliberalisme que ens envaeix i ens esquilma.