Marcelino Madrigal és un expert en xarxes que va informar la policia la setmana passada que algunes plataformes digitals convocaven manifestacions i aldarulls per al dissabte a Barcelona. Ha explicat que ningú li va fer cas, que ningú li va tornar la trucada. I, després, va passar el que va passar.
Els mitjans de comunicació sí que li han prestat atenció: ha sortit a tot arreu per explicar els seus descobriments i per citar Descartes --“Si no està en el nostre poder discernir les millors opinions, hem de seguir les més probables”-- a propòsit de què fer davant el dubte.
Les xarxes van tornar a convocar disturbis per al dilluns a la tarda a Sants, i a la plaça d'Espanya hi van acudir molts policies, però cap manifestant.
No és la primera vegada ni serà l'última que els rumors, els bulos, fins i tot els avisos discrets ens posen a prova i aconsegueixen sembrar la incertesa. És materialment impossible cobrir totes les sospites, els indicis, les possibilitats de disturbis que circulen per les xarxes; i els seus promotors ho saben. Ara, tenim la vista posada en el dissabte vinent, i no només a Barcelona.
Concentració a favor de Ceuta a la plaça Sant Jaume de Barcelona
Tot i que el 2021 es va produir una entrada massiva de persones procedents del Marroc a Ceuta, el 30 i el 31 de juliol passats l'arribada de gairebé 80.000 immigrants va agafar per sorpresa els serveis duaners espanyols.
S'ha desfermat una gran polèmica al voltant de la manca d'informació –o de resposta-- per part de l'Administració espanyola. La moguda, que es va organitzar a través de les xarxes socials des de plataformes fosques, va agafar a contrapeu el Govern.
És cert que la irrupció de fa cinc anys va tenir lloc després de l'autorització del tractament hospitalari a Espanya de Brahim Ghali, líder del Front Polisario, cosa que va molestar Rabat. I també que aquesta primavera Pedro Sánchez va viatjar a Algèria, el país que facilita a Ghali un passaport diplomàtic per viatjar, cosa que sens dubte tampoc va agradar a la cort de Mohamed VI.
Passivitat
Tot i aquests antecedents, les petjades de la convocatòria digital del juliol no van disparar les alarmes als serveis secrets espanyols. Per diferents raons, es va considerar que allò amb prou feines es diferenciava d'altres crides similars; com les que es van produir després, en ple agost.
El resultat és una nova font d'incertesa al voltant d'alguna cosa que la majoria consideràvem estable, o almenys sotmesa a tensions habituals que no passaven d'ajustos aranzelaris o dificultats per al pas fronterer de ciutadans marroquins residents a Europa.
Imatge d'una manifestació massiva d'estudiants a París el 24 d'octubre
La policia i la justícia investiguen els cervells dels fets de Barcelona. Fan el mateix que a França, Itàlia, Polònia, Albània i fins a 12 països europeus on hi ha una base social per a la protesta salvatge i on es produeixen aldarulls similars.
Es busca els promotors, i potser es donarà amb ells. Però convé tenir present la sofisticació del terrorisme dels nostres dies, quan fins i tot hi ha serveis secrets que contracten elements desvinculats dels seus països respectius perquè actuïn com a mercenaris. Sense cap altre vincle que els diners, i tampoc de sumes que permetin la seva traçabilitat.
Tot apunta que caldrà conformar-se amb saber a qui beneficia i a qui perjudica la nova kale borroka. Es podria dir que l'objectiu d'aquests moviments, la desestabilització, s'ha aconseguit; ha estat un èxit.
Aquí hi ha els comerciants i els restauradors amb les seves queixes, com si fossin les úniques víctimes, tot i que van ser avisats de la informació que tenia la policia en les hores prèvies als aldarulls.
A qui beneficia
És evident que la dreta i l'extrema dreta espanyoles intenten aprofitar els disturbis perquè entenen que els poden afavorir. El que no sembla tan obvi és que la direcció del PP ignori que la violència al carrer impulsa molt més el vot dels ultres que el dels conservadors, que en realitat ajudarà més a Vox en la seva cursa pel sorpasso o pel relleu, com prefereix distingir Iván Redondo.
Alberto Núñez Feijóo té previst visitar avui Barcelona per reunir-se amb els comerciants, oferir-los suport i anunciar el seu propòsit d'endurir el Codi Penal: vol capitalitzar a fons el rendiment polític dels disturbis. Tot i que amb això contribueixi objectivament a la incertesa que promouen els aldarulladors perquè ho fa a costa de responsabilitzar uns adversaris polítics que estan al marge dels disturbis.