El Barça porta més de 40 gols a la Lliga. Diuen que és el millor inici a la competició. D'altres no poden dir el mateix. No han començat bé. El partit Collboni-Martí Gabils xiulat per la Junta Electoral ha quedat 2-0.

Collboni ha vençut un Martí que es va llençar sense ordre ni concert. Queda molta lliga i el candidat de Junts necessita sens dubte millorar per poder jugar a la Lliga municipal i no diguem a la Champions. A l'alcalde li convé no confiar-se perquè la precampanya i la campanya seran un terreny pantanós a tenor del que estem veient en aquestes generals.

Qui també hauria d'esmerçar-se més és l'exalcaldessa, i ara candidata, Ada Colau. Igual que el 2015 va dir que si l'hi demanaven es presentaria. I l'hi han demanat. Per preparar el terreny va posar la seva vida privada com a exemple. Ho ha fet sempre. Ja sigui parlant de currículum —la que va muntar amb el seu i el rector de la UB—, d'assetjament sexual, d'orientació sexual, de masclisme i, l'última, d'habitatge, Ada Colau sempre posa la seva vida personal com a exemple.

Va dir a RTVE, amb ulls vidriosos, que va haver de deixar el seu pis després del divorci perquè no el podia pagar. No seré jo qui jutgi les seves finances com han fet molts, i crec que aquesta situació és normal. Dos sous poden més que un. Això és de Perogrull.

El que no és tan normal és anar-se'n amb la seva parella a passar un cap de setmana de luxe. Perquè, si no tens no tens i no estàs per festes.

Que no es queixi ara per les crítiques rebudes perquè qui ha exposat la seva vida personal, d'una manera un punt obscena, és ella mateixa. Els polítics tenen dret a la seva privacitat però si ells se la salten no poden després queixar-se que la seva intimitat ha estat atacada. El pitjor és la impostura i la presa de pèl —al ciutadà—, perquè els ulls vidriosos no distaven gaire del “cap de setmana” a tot drap.

Cap de setmana en un hotel guai i sopars i dinars de bon paladar i millor tiquet. Però, els comuns no estan de sort. Mentre el viatge de Colau a la Costa Brava encara ressona als mitjans i xarxes, els nois i noies de Pisarello han proposat a la comissió de Presidència crear una xarxa de menjadors públics que incloguin microones, taules, cadires, aigua potable i recollida selectiva dels residus.

No és una mala idea perquè molts treballadors han de menjar el seu tupper —vaja, la carmanyola de tota la vida— al carrer. No és estrany veure aquests treballadors en jardins o a la via pública. La idea és bona però després de la llobarro salvatge i les gambes vermelles de Colau sembla que a la direcció de campanya de Pisarello hi ha algun infiltrat. Allò de predicar amb l'exemple no ha estat el seu fort.

Sort en tenen que va arribar Trump per donar un cop de mà. Impedir l'entrada de Colau als EUA ha estat com el mannà que cau del cel per a una candidata sense alè.

Collboni, certament, té poca oposició. El censuren cada dos per tres però amb 10 regidors esgotarà la legislatura sense massa mals de cap encara que amb problemes de difícil solució damunt la taula com l'habitatge, les persones que viuen al carrer, la manca de llars d'infants o l'allau d'obres que tenen la ciutat com un formatge gruyère.

Pisarello i Martí s'emboliquen sols en la seva pornopolítica particular, Alamany està més pel 29-N que per Barcelona encara que treu forces de flaquesa, Daniel Sirera no dóna massa mals de cap i Laure Vega no ha donat senyals de vida des que va ser designada per la CUP a mitjans de setembre. A Gonzalo de Oro Pulido ni hi és ni se l'espera com en aquests quatre anys. Res de nou sota el sol.