Un grup d'amics i de veïns del barri xino, avui barri del Raval. Amb el Comissionat del Pacte de Ciutat Vella, Ivan Pera, i el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle entre els presents, era el dia de Joan Ferran, exdirigent del PSC de Barcelona i exdiputat al Parlament.

Ferran els va reunir a tots aquesta passada setmana al Bar Marsella per presentar el seu llibre Un àtom del barri xino, les seves vivències en aquell punt de la ciutat tan maltractat, però que sempre ha estat capaç d'aixecar el cap amb orgull.

Animat per la seva companya Dolors, Ferran es va decidir a escriure un llibre breu, pel que fa a la seva paginació, però molt dens i ple d'experiències, que serveix per prendre distància, comparar i albergar un futur millor per al districte més heterogeni de Barcelona.

Van prendre la paraula veïns i amics, i alguns exresponsables de la transformació que va viure Ciutat Vella. Va ser Batlle qui va incidir en la pluralitat social i en la voluntat de molts dels qui hi viuen de tirar endavant sense perdre la identitat, però assumint els valors democràtics i liberals que imperen a Barcelona i Catalunya.

Assistents al Bar Marsella a la presentació del llibre de Joan Ferran MA

També ho va fer Josep Maria Sala, un home sempre pendent dels detalls, un exdirigent socialista que mai ha perdut de vista l'últim que s'incorpora, sigui de la resta d'Espanya –fa ja moltes dècades– al magribí o al sud-americà o pakistanès. Sala sap que a les grans ciutats el principal és assegurar la convivència i oferir oportunitats per al màxim nombre possible dels seus habitants.

Però va ser Ferran qui va insistir que les millores les han de protagonitzar els propis ciutadans, però sempre amb les institucions al capdavant. Són aquestes les que “han de liderar els canvis”, al seu parer. Per això és imprescindible que no perdin la legitimitat ni el respecte. I això és, en realitat, el que està en joc aquests dies a les principals democràcies liberals del món.

Ciutat Vella es va transformar a l'escalf dels Jocs Olímpics de 1992, amb plans urbanístics que van ser dolorosos per a molts veïns, però que van implicar una millora indubtable. És cert que després d'aquests canvis positius, la situació es va degradar, amb un protagonisme clar, el retorn –si és que alguna vegada se'n va anar del tot—de la droga, que ho acaba enverinant tot.

Les institucions, amb l'Ajuntament de Barcelona al capdavant, han assumit el repte. El Pacte per Ciutat Vella ha posat en solfa tots els actors implicats, el sector públic i el privat, per reordenar el Raval, per lluitar contra els narcopisos, per establir un ordre necessari, i recuperar per a tots els barcelonins un dels nuclis de la ciutat.

Ferran estava content de poder reunir molts amics i coneguts per explicar-los aquell món que ell mateix va viure. No és el barri xino explicat per insignes escriptors estrangers, fascinats pels baixos fons de principis del segle XX. És el llibre del nen i de l'adolescent Ferran, a qui la seva àvia li deia que no digués d'on era. Perquè viure entre els carrers del Cid, la Mina, Perecamps o Berenguer el Vell era poc menys que una identificació amb la mala vida, amb la pobresa, amb la condemna a no poder utilitzar l'ascensor social.

Ho va explicar el senador Gabriel Colomé, politòleg, que va valorar la figura de Ferran, obstinat a demostrar com van poder tirar endavant molts treballadors honestos que ho van tenir tot en contra en els anys de la dictadura, en un barri xino on va imperar la repressió franquista, amb policies tan cruels com el ’Grabao’, de les gestes del qual també va parlar el periodista Xavi Casinos, present a l'acte al Bar Marsella, un símbol de Barcelona.

Ferran no va retreure res, no va comparar el que va ser i el que és avui el Raval. Però sí que recorda, sí que reflecteix una determinada Barcelona amb l'objectiu que no es perdi en el temps. L'obrerisme, el paisatge urbà d'una part de la ciutat, que va patir com gairebé cap altra part els estralls dels bombardejos durant la Guerra Civil.

El futur? Tot ha anat a millor. Qui digui el contrari menteix, però sense les institucions, sense que aquestes continuïn amb aquesta feina de reforma constant del barri, tot es pot degradar a gran velocitat.

Aquest va ser el missatge de Joan Ferran, un home forjat en la política, que recorda el punt de partida, des d'aquest Bar Marsella tan ple de records. I ho va fer amb els seus amics, amb Francisco Nárvaez, Joaquim Prats i els periodistes Jordi Oliveres i Gil Toll, entre molts d'altres.