Professió: antifeixista
"Quan es va anunciar que Don Vito no posaria els peus a la UAB, el normal hauria estat que els antifeixistes es dissolguessin i anessin a fer unes birres al bar més proper. Però qui cregui això no coneix els nostres antifeixistes de caputxa i mocador als morros"
El beneit de Vito Quiles pretenia muntar un dels seus numerets a la universitat de Bellaterra, però al final se li va prohibir dur-lo a terme i es va traslladar a l'IKEA més proper, on va optar per fer la pilota als seus escassos seguidors i lamentar-se que l'autoritat competent li negués la possibilitat d'adreçar-se als seus fans al recinte universitari. Cal dir que aquests tampoc les tenien totes, donat l'overbooking d'antifeixistes que es registrava a l'Autònoma davant l'anunciada presència de l'agitador d'extrema dreta.
Quan es va anunciar que Don Vito no posaria els peus a la UAB, el normal hauria estat que els antifeixistes es dissolguessin i anessin a fer unes birres al bar més proper. Però qui cregui això no coneix els nostres antifeixistes de caputxa i mocador als morros, una gent que té les seves prioritats molt clares. Don Vito era l'excusa per muntar-la, però si no apareixia, tampoc passava res, ja que hi era la policia, la mera presència de la qual resulta extremadament ofensiva per a qualsevol antifeixista que es respecti.
En el nostre cas, antifeixista és l'eufemisme que utilitzem per descriure un hooligan carregat de rancor social al qual li va la brega sense límit. Per això, si l'objecte del teu odi no es materialitza, la prens contra la pasma, que, com tothom sap, sempre té la culpa de tot (All Cops Are Bastards, en breu, ACAB, Tots els polis són uns cabrons).
Conclusió: Don Vito davant de l'IKEA més proper mentre, a la universitat, els presumptes antifeixistes, que tampoc es diferencien tant de l'objecte de les seves ires, llançant als mossos d'esquadra escombraries, ampolles de vidre, pedres i objectes contundents en general. Un altre triomf de la democràcia i l'antifeixisme de debò.
La Hoodie Brigade és un fenomen internacional que sempre ha gaudit de molt predicament entre nosaltres, que hem atret presumptes anarquistes italians i alemanys que s'han sumat joiosament a les nostres okupacions i a qualsevol activitat que portés a enfrontaments amb la pasma.
Als nostres antifeixistes, locals o importats, els és igual la independència de Catalunya que la llibertat de Pablo Hasel o la revolta d'Urquinaona: la qüestió és muntar-la grossa, cremar contenidors i cotxes i, si s'escau, la Pedrera. Molts d'ells s'estan fotent ara mateix una festa tremenda a França, juntament amb els que protesten per causes concretes, però no creuen que s'hagi de solucionar res encenent foc a l'ajuntament de Limoges o saquejant les botigues de Tommy Hilfiger.
L'episodi de Vito Quiles és clarament indicatiu del que els passa pel cap. Podrien pensar que, mort el gos, s'ha acabat la ràbia. És a dir, que sense la presència de Vito Quiles no té cap lògica organitzar una protesta per la presència de Vito Quiles. M'agradaria saber quants antifeixistes de veritat, o alumnes de Bellaterra, hi havia entre els congregats.
Parlo d'un personal que no s'organitza la setmana per veure quan pot anar al cinema, a la biblioteca, a un museu o al circ Ringling, sinó per veure quantes manis enganxen en què puguin intentar descervellar un madero. En el seu cas, el noble antifeixisme és una mera excusa per poder muntar els seus espectaculars ciris urbans.
Com és habitual entre nosaltres, afectats de bonisme, aquest col·lectiu iconoclasta (encara que no sàpiga què vol dir iconoclasta) ha estat ignorat durant anys, sense cap planificació policial per detectar-los i desactivar-los. S'apunten a tot el que impliqui destrucció amb l'excusa inversemblant que els mou l'antifeixisme.
En aquests moments, deuen estar observant el que passa a França amb enveja. Quan el malestar es traslladi a Espanya -cosa que em sembla imminent- allà hi seran ells, com van ser a la crema d'Urquinaona, a les celebracions rambleres del Barça i a qualsevol situació que els permetés donar curs a la seva insania destructora.
No sé de què viuen. No sé si treballen (difícil, ja que és força incompatible amb les constants manis). Però, en la línia dels piròmans, no pararan fins que tot cremi i Nessun dorma.
